Un dia de boira no es veia res de res, ni la casa més propera ni la font de la plaça... És a dir, no es veia absolutament res. Jo estava sol a casa, mirant la televisió. De sobte, es va tancar la llum i la televisió. Uns minuts després, que a mi em van semblar hores, va tornar la llum, tot semblava igual, excepte una cosa... Hi havia una carta al terra. La vaig agarrar i em vaig asseure tranquil·lament sense saber el que m’esperava. Era una carta anònima.
El que contenia la carta era... No era ni un escrit, ni propaganda, ni res d’això, era tot al contrari. Dins la carta hi havia un dibuix. Sí, sí, no t’has equivocat al llegir ni res, hi havia un dibuix d’un nen que s’assemblava a mi.
El dia següent, a la mateixa hora, es va tornar a tancar la llum i després d’uns minuts va tornar, idènticament que el dia anterior. Vaig veure la carta i la vaig agarrar. Era el mateix dibuix, però amb un petit detall: no tenia cap. En aquell moment, em va recórrer una suor freda per l’esquena. Seguidament, em vaig girar lentament i zas! Era el nen del dibuix amb un ganivet a la mà.
Continuarà...
Jordi Blanch Calvet
Escola Xerta
*Conte premiat en la categoria de primària en el VIII Concurs de microrelats de terror 2017, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada