25 de febrer de 2015

Simples incògnites




















Es mouen els arbres
i volen —volen les pedres—,
al ritme dels ocells.
L'hora és càlida,
la llum ens escalfa la galta
i fa florir els colors.

Allà al fons, l'horitzó ens intimida.
Rius de pedra, gegants adormits,
núvols de cotó, pols, cendres,
catifa màgica i blanca.
El riu,
amagat,
ens recorda que tot pot passar.
La campana sona.
El
pas
del
temps
s'aixeca sobre
un mar de vida —i de llàgrimes.

Als nostres peus,
la història que ens va defensar
descansa, i veiem el món passar.



Orleans, 18 de febrer de 2015

Ikram, Laia, Maria, Sheila, Mihaela, Àlex, Marina, Sandra, Vinyet, Paula, Elisa, Gemma, Maria, Júlia, Anghel, Sara, Àngela, David, Júlia, Ariadna, Màxim, Meixia.