16 de juny de 2014

Premis IV concurs TU OPINES. Categoria Gerard Vergés, el nostre poeta


Gerard Vergés, el nostre poeta


Lamentablement  vaig conèixer les obres de Gerard Vergés després de la seva mort, no tenia ni idea de que a Tortosa teníem un gran poeta de la literatura catalana.

Després d'assabentar-me de la seva mort, vaig voler buscar informació de les seves obres literàries, sentia curiositat per saber-ne més del poeta de les nostres terres. Vaig saber que havia nascut  a Tortosa l'any 1931 i que es va dedicar a la literatura tot i tenir una professió ben diferent. Vaig veure que va començar a publicar tard.  De les seves obres literàries destaquen els llibres de poesia: L'ombra rogenca de la lloba (1982), Long play per a una ànima trista (1986), Lliri entre cards (1988) (entre altres), i la seva traducció de Tots els sonets de Shakespeare (1993) va ser guardonada amb el premi Serra d'Or de Traducció 1994. Els títols ja remetien a tradicions culturals ben diverses: Roma, els poetes provençals, Àusias i fins i tot Shakespeare. Cal dir que gairebé em faig enrere del meu propòsit de llegir alguna cosa seva, vaig pensar que potser seria difícil d'entendre.

 Tot i així, vaig agafar dos llibres que m'havien recomanat:  La insostenible lleugeresa del vers i Lliri entre cards, primer els vaig donar una ullada i després em vaig adonar que eren molt interessants.
El llibre de Lliri entre cards són poemes dedicats a personatges de la literatura i la cultura de tots els temps, com  ara Ovidi, Góngora, Shakespeare o Pere IV entre altres. Això dóna la mesura de la seva àmplia cultura, un exemple d'humanista en ple segle XX a Tortosa, qui ho havia de dir!
Hi ha poemes molt bonics, que toquen l'ànima i també són fàcils d'entendre. De tots em va captivar especialment el poema anomenat “Torneig d'amor” - En lloor de Carmesina i Tirant, molt proper i càlid. M'agrada la manera que té d'acostar temes de la cultura a la vida quotidiana.

Tinc curiositat per saber més coses d'ell i per llegir-ne. He descobert un poeta que m'arriba. També crec que és una llàstima que hagi de desaparèixer un personatge tan insòlit per tenir-ne notícia. I em poso a pensar que potser a les classes, a banda del Tirant hauríem de llegir poemes de personatges més propers en el temps i l'espai. Potser la seva obra hauria d'haver estat més divulgada a la seva ciutat.

Serà veritat que ningú és profeta a la seva terra....

                                  
                                                                                                          Micaela Torres, 2n Bat
                                                                                                     Institut Cristòfol Despuig. Tortosa

Article premiat al IV concurs TU OPINES. Categoria El riu Ebre


El riu Ebre


El riu es vida, no al transvasament. Ni una gota d’aigua ni un pam de terra. Aquestes són algunes de les frases que actualment estem cantant. El riu Ebre que per a nosaltres és la nostra vida, la nostra font d’aigua i el que forma el nostre terreny cada vegada baixa menys cabalós.
Personalment estic totalment en contra del transvasament ja que si construeixen embassaments tots els sediments es queden estancats allà i això provoca que el nostre preciós delta de l’Ebre vagi disminuint la seva extensió. Crec que a l’hora de fer un embassament, s’ha de tenir en compte totes les parts i en aquest cas no miren els nostres problemes. No pensen que nosaltres també tenim uns camps per regar i un delta per mantenir.. Jo com a ciutadana de les terres de l’Ebre he anat a totes les manifestacions que s’han fet en contra del transvasament i ho continuaré fent tot i que per molt que sortim al carrer i lluitem pel que és nostre acaben fent el que volen. Per a mi és una satisfacció molt gran anar a una manifestació i veure tota la gent que s’involucra, perquè és molt de mèrit fer sortir  tanta gent com va sortir l’última vegada a la manifestació que es va fer a la Cava.
Fins ara m’he centrat solament amb el tema del transvasament, però hi ha molts més aspectes a parlar sobre el riu Ebre. Per exemple, el brut que està aquests dies.
Amb les meves amigues tenim el costum d’anar a passejar sempre per la vora del riu i estes dos últimes setmanes hem pogut observar que el nivell de l’aigua ha baixat, ja que aquest estiu la barca que hi ha afonada al mig del riu estava coberta d’aigua i ara es veu bona part d’ella, l’altra cosa que hem vist és que el riu està molt brut, ple d’algues i de brutícia. El motiu que estigui tan brut i ple d’algues crec que és que l’aigua no corre, està bastant estancada.
El riu té moltes funcions: és l’hàbitat de molts peixos, també és l’encarregat de donar aigua per a poder regar els camps d’arròs i l’encarregat de la distracció de molta gent a l’hora de pescar.
Hi ha molts més aspectes per a parlar del riu Ebre, però crec que aquests són els més importants. Així que cuidem el nostre riu, lluitem per ell que és la font de la nostra vida i no es mereix que ningú el toqui i menys que s’enduguin la seva aigua i amb això el nostre delta.

Anna Roig Piñas
4t d'ESO
Institut Berenguer IV. Amposta

Article premiat al IV concurs TU OPINES; categoria La Independència de Catalunya


Un somni d'un nen de 14 anys


Un dia vaig somiar que omplíem els balcons d'estrelles, els nostres somnis es descloïen entre quatre barres de sang, de lluita i dolor, d'alegria i suor, entre quatre barres que s'amarraven als més vetusts ideals. El dia següent tot va ser com l'apocalipsi... quatre genets van venir amb les seves cadenes i ens van empresonar. La cultura només circulava plàcidament per les nostres venes i nosaltres lluitàvem per aquells somnis que no vam aconseguir. Més tard, desprès de molts anys empresonats, emmordassats, torturats, violats, assassinats... aquell malson va acabar i els nostres somnis van tornar a enfilar-se pels balcons... però sempre he tingut la sensació que hem tingut por... que el passat ens va afectar.
Sí, però ara tot ha canviat. Ens han volgut enganyar, ens han estafat, ens han reprimit, ens han volgut eliminar i ara, veient que tot està arribant a la fi, hem fet un pas endavant. El somni que vas tenir aquell dia potser és farà realitat, si t'hi fixes avui el cel està estrany, si t'hi fixes ara ja comences a respirar un nou aroma... t'endinses al somni, veus que s'està fent realitat. Portes anys i anys lluitant pel teu somni, t'han fet barbaritats... ara és hora de segar, la collita ja no pot esperar. La llengua, la història, la memòria, la cultura, la terra... tot està a les nostres mans, no siguem inútils, demostrem que ja som grans!
una cosa si que tinc segura; no ens prendran la llibertat.
 Ara aquell somni ja comença a fer-se realitat, estic sentint la força que transmet Catalunya per guanyar la independència. El dissabte 22 de juny van fer la primera cadena humana a Catalunya, unint territoris, tot el Delta de l’Ebre. De dalt del pon del ‘’Passador’’ tots mirant cap a la Mediterrània (Illes Balears).Desprès ens vam donar la volta i van mirar la Terra Alta, Els Ports...
Veure aquella unió, et posava la pell de gallina...Imagineu el dia 11 de Setembre quina emoció..
Que orgullós estic de ser català. 
Xavier Llambrich Franch
4t d'ESO.
Institut Blanca d'Anjou. El Perelló

Article premiat al IV concurs TU OPINES. Categoria La Independència de Catalunya


Aconseguirem la Independència?


D’ençà que estic al món he vist i he viscut actes de caràcter polític i social. He anat a fets el dia 11 de Setembre en honor a la gent que va lluitar contra l’assentament i l’ocupació a Barcelona dels espanyols el 1714, però durant aquests últims dos anys he pogut gaudir d’actes en manifest per a aconseguir la independència de Catalunya, per exemple la manifestació del 2012 a Barcelona o la cadena humana al llarg de tota Catalunya.
Amb aquestes coses i amb altres el meu desig de la llibertat ha anat augmentant a mesura que he anat creixent i he anat tenint més coneixement. A les manifestacions veia gent de totes les edats i jo, que acabava de tocar aquell mateix matí, que l’endemà havia de matinar, potser era la que menys inconvenients tenia per estar allí. Hi havia ancians en cadira de rodes, nens acabats de néixer aguantats pels seus pares al coll, escoles senceres de nens i nenes, immigrants... donant suport als que cada dia intenten aconseguir el nostre propòsit des de ja fa anys. A principi de curs vaig estudiar el 1714, i vaig descobrir l’origen d’aquesta diada. Acabo d’estudiar la Guerra Civil. Després d’això, he vist que hi ha hagut gent que ha arriscat la seva vida per demostrar la seva identitat, que ha lluitat, que ha fet el possible per aconseguir-ho i comparar-ho en el fet que l’altre dia vaig anar de colònies amb adolescents dels països catalans i més de la meitat parlaven castellà...
A vegades he anat preguntant sobre l’opinió personal sobre la independència de Catalunya i he obtingut moltes respostes diferents. La més freqüent ha sigut: “Per a què, si no estarem millor del que estem ara?” o “Més igual, a mi això no m’afecta, i a més a més el tema del futbol estaria molt malament.”. Aquests arguments em semblen molt incoherents, perquè a més a més aquestes persones, ni s’han informat ni s’han adonat de com està, és simplement peresa de sortir i a demostrar el que som. I a causa d’això, segurament jo no podré veure Catalunya independent.
A hores d’ara encara no he parlat directament de la meva opinió sobre la independència de Catalunya. Penso que la independència seria la solució per a tothom. Per als catalans, seria millor econòmicament, tindríem el nostre propi comerç i igual que ara no dependríem de ningú. Però el millor argument per a la independència és que hem de defensar la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra història. Només fan falta tres generacions per a perdre un idioma, i ara per ara, vas a Barcelona, a Girona a València, a Salou entre altres i et sorprèn creuar-te amb una persona que parla català. A més a més, des del govern espanyol intenten aixafar-nos fins a poder enfonsar la llengua i la cultura.
El català serà oficial a Europa quan Catalunya sigui un estat membre de la Unió Europea. Hem de seguir lluitant per aconseguir una llengua oficial perquè no sigui xafada pels espanyols; no volem una llengua minoritzada com la d’ara, necessitem seguir lluitant per aconseguir la llibertat dels nostres drets i de la nostra cultura. Som com som i hem de lluitar per la nostra identitat i pel nostre país, a l’igual com ho ha fet tota la resta de gent que ha volgut una Catalunya lliure!
Laia Haro Catalan
4t d'ESO
Institut Berenguer IV. Amposta