Traduccions del llibre Dia Mundial de la Poesia 2015

Nancy, de Louis Calaferte

Nancy

Nancy

qui était si petite

si frêle entre mes bras

là-bas

dans la chambre aux saveurs des noirs embruns de mer

Nancy

avec ton regard vert

tes petits cheveux de chien fou

vaguement roux

et qui croyait encore aux choses interdites

Nancy

que ma mémoire emporte

et que je ne reverrai pas

le destin nous ferme ses portes

Tu étais de Dundee

n'est-ce pas

Louis Calaferte

Nancy

Nancy

que és tan petita

tan fràgil entre els meus braços

allí

a l’habitació amb sabors de negra espuma del mar

Nancy

amb la teua mirada verda

els teus cabells tallats de gos boig

vagament pèl-rojos

que encara creia amb les coses prohibides

Nancy

que la meua memòria s'emporta

i que no tornaré a veure

el destí ens tanca les portes

Ets de Dundee
no és així

Traducció d'Ariadna Sabaté.

La vida, és com un queixal..., de Boris Bian

La vie, c'est comme une dent...

La vie, c'est comme une dent.

D'abord on y a pas pensé

On s'est contenté de mâcher

Et puis ça se gâte soudain

Ça vous fait mal, et on y tient

Et on la soigne et les soucis

Et pour qu'on soit vraiment guéri

Il faut vous l'arracher, la vie.

Boris Vian

La vida és com un queixal...

La vida és com un queixal.

En primer lloc no hi pensem,

Ens limitem a mastegar

I se’n corca de cop.

Ens fa mal, i ens aguantem,

I la cuidem, i ens preocupa.

I per ser realment curats

Ens l’hem d’arrancar, la vida.

Traducció de Cintia Moreno Valldepérez.

Poema, d'Ibn Hazm

    Ibn Hazm

   Poema

   Deixeu de calar foc a pergamins i papers,

   i mostreu la vostra ciència

   perquè es vegi qui és el que sap.

   I és que encara que cremeu el paper

   mai cremareu el que conté,

   ja que en el meu interior el porto,

   viatja sempre amb mi quan cavalco,

   amb mi quan dormo, quan descanso,

   i en la meua tomba serà enterrat després.

   Traducció de Farah Bakaddi.

Estels, de Giuseppe Ungaretti

Stelle

Tornano in alto ad ardere le favole.

Cadranno colle foglie al primo vento.

Ma venga un altro soffio,

ritornerà scintillamento nuovo.

Giuseppe Ungaretti

Estels

Tornaran en alt i cremaran les faules .

Cauran amb les fulles al primer vent.

Però al vindre una altra bufada,

tornaran espurnejant de nou.

Traducció de Luciana Piazza.

Per què et balanceges?, de Mihai Eminescu

Ce te legeni?

-Ce te legeni, codrule,

Fără ploaie, fără vint,

Cu crengile la pămint?

-De ce nu m-aș legăna,

Dacă trece vremea mea!

Ziua scade, noaptea crește

Și frunzișul mi-l rărește.

Bate vintul frunza-n dungă -

Cântăreții mi-i alungă;

Bate vintul dintr-o parte -

Iarna-i ici, vara-i departe.

Și de ce să nu mă plec,

Dacă păsările trec!

Mihai Eminescu

Per què et balanceges?

-Perquè et balanceges, bosc meu,

Sense pluja, sense vent,

Amb les branques tocant a terra?

-Per què no m'hauria de balancegar,

Si el meu temps passa!

El dia baixa, la nit creix

I les branques me les empobreix.

El vent corre i s'endú les fulles

els piuladors les persegueixen;

bat el vent per una part

l'hivern és aquí, l'estiu está lluny.

-I per què no abaixar les branques,

si els ocells passen!

Traducció Nichita Otanceala.

Deu poemes de nou poetes

Us presentem el resultat del treball d'un grup d'alumnes de 4t d'ESO de l'Institut de Tortosa que han traduït al català nou poemes de nou poetes d'altres llengües, d'altres terres, en algun cas, de la seua llengua, de la seua terra.

Són alumnes de l'optativa Literatura universal que han descobert que amb una lectura sola no n'hi ha prou per copsar un bon poema i que la traducció directa de l'original és una de les millors maneres de submergir-se en aquesta mar de mots, sons, imatges, sensacions i experiències que ens presenta la literatura i sobretot la poesia.

"Devot de l'amor", d'Elsa Gidlow.
"Final", d'Avatar Engil.
"Espergesia" i "El dolor de les cinc vocals", de César Vallejo.
"Faula", de Francis Ponge.
"Per què et balanceges?", de Mihai Eminescu.
"Estels", de Giuseppe Ungaretti.
"Poema", d'Ibn Hzam.
"La vida és com un queixal...", de Boris Bian.
"Nancy", de Louis Calaferte

Potser no són poetes universals del tot, però des d'ara formaran part del nostre petit univers.


Albert Aragonés


*Llegiu o descarregueu-vos el llibre a Issuu.

Final, d'Avatar Engil

Final

Tarda

Càlids raigs de sol

a poc a poc

Van arribar a la porta gran.

Van dubtar una mica,

Van trucar a la porta

I es van esmunyir.

En un espai fosc

Es va amagar.

Nit

L’aire fresc

Va vindre corrents,

Es va estavellar contra la paret de la presó,

Va cridar.

Al final, cansada,

Va amagar-se entre les nogueres.

Al matí

Abans que surti el sol

El cos del presoner

Va moure’s per última vegada

i es va quedar parat.

Exactament a les deu

El carceller va trucar al metge:

-Vine! S’ha de fer

l’autòpsia del número 26.

Avatar Engil

Traducció Kirnjeet Kaur

El dolor de les cinc vocals, de César Vallejo

El dolor de las cinco vocales

          Vez

lo

que

es

          pues

yo

ya

no.

          La

cruz

da

          luz

sin

fin.

César Vallejo

El dolor de les cinc vocals

          Veus

el

que

és

          doncs

jo

ja

no.

          La

creu

fa

          llum

sens

fi.

Traducció de Christian Pajares.

Espergesia, de César Vallejo

Espergesia


Yo nací un día
que Dios estuvo enfermo.

Todos saben que vivo,
que soy malo; y no saben
del diciembre de ese enero.
Pues yo nací un día
que Dios estuvo enfermo.

Hay un vacío
en mi aire metafísico
que nadie ha de palpar:
el claustro de un silencio
que habló a flor de fuego.

Yo nací un día
que Dios estuvo enfermo.

Hermano, escucha, escucha...
Bueno. Y que no me vaya
sin llevar diciembres,
sin dejar eneros.
Pues yo nací un día
que Dios estuvo enfermo.

Todos saben que vivo,
que mastico... y no saben
por qué en mi verso chirrían,
oscuro sinsabor de féretro,
luyidos vientos
desenroscados de la Esfinge
preguntona del Desierto.

Todos saben... Y no saben
que la Luz es tísica,
y la Sombra gorda...
Y no saben que el misterio sintetiza...
que él es la joroba
musical y triste que a distancia denuncia
el paso meridiano de las lindes a las Lindes.

Yo nací un día
que Dios estuvo enfermo,
grave.

César Vallejo

Espergèsia


Jo vaig nàixer un dia
que Déu va estar malalt.

Tots saben que visc,
que sóc dolent; i no saben
del desembre d’aquell gener.
Doncs jo vaig nàixer un dia
que Déu va estar malalt.

Hi ha un buit
en el meu vent metafísic
que ningú ha de palpar:
el claustre d’un silenci
que va parlar a flor de foc.

Jo vaig nàixer un dia
que Déu va estar malalt.

Germà, escolta, escolta…
Bé. I que no me'n vagi
sense portar desembres,
sense deixar geners.

Doncs jo vaig nàixer un dia
que Déu va estar malalt.

Tots saben que visc,
que mastego… I no saben
per què en el meu vers grinyolen,
fosc mal gust de fèretre,
gastats vents
descaragolats de l’Esfinx
xafardera del Desert.
Tots saben… I no saben
que la llum és tisica,
i la Sombra grassa…
I no saben que el Misteri sintetitza…
que ell és la gepa
musical i trista que a distància denuncia
el pas meridià de les fites a les Fites.

Jo vaig nàixer un dia
que Déu va estar malalt,
greu.

Traducció de Christian Pajares.

Faula, de Francis Ponge

Fable

 

Par le mot par commence donc ce texte 
Dont la première ligne dit la vérité,
Mais ce tain sous l’une et l’autre
Peut-il être toléré?
Cher lecteur déjà tu juges
La de nos difficultés...

(APRÈS sept ans de malheurs
Elle brisa son miroir).

 

Francis Ponge

Faula

 

Pel mot per comença doncs aquest text
on la primera línia diu la veritat,
Però aquest estany sota l'un i l'altre
Pot ser tolerat?
Benvolgut lector, tu ja jutges
Vet aquí els nostres entrebancs...

(DESPRÉS de set anys de desgràcies
Ella va trencar el mirall).

Traducció d'Albert Aragonés.

Love's acolyte, d'Elsa Gidlow

Love's acolyte

 
Many have loved you with lips and fingers
And lain with you till the moon went out;
Many have brought you lover's gifts!
And some have left their dreams on your doorstep.

But I who am youth among your lovers
Come like an acolyte to worship,
My thirsting blood restrained by reverence,
My heart a wordless prayer.

The candles of desire are lighted,
I bow my head, afraid before you,
A mendicant who craves your bounty
Ashamed of what small gifts she brings.


Elsa Gidlow 



 
Devot de l'amor

Molts t'han estimat amb llavis i dits
I han estat al teu costat fins que la lluna se'n va anar;
Molts t'han portat regals d'amor!
I molts han deixat els seus somnis al teu portal.

Però jo sóc el més jove entre els teus amants
Vinc com un devot per a adorar-te,
La meva passió refrenada amb reverència,
El meu cor predicador callat.

Les candeles del desig estan enceses,
Inclino el meu cap, atemorit davant teu,
Com un captaire que demana la teua caritat
Avergonyit dels petits regals que porta.


Traducció de Paula Morralla.