En Lluís, la Victòria i les tres portes

Hi havia una vegada, en un bosc misteriós i llunyà, un home amb la seva dona, el seu fill Lluís i la seva filla Victòria. Vivien allí allunyats de les persones i s’alimentaven del que cultivaven, caçaven i trobaven.

Un dia, els dos nens, mentre jugaven, van sentir un soroll i van decidir anar a veure què era. Van trobar una casa que no havien vist fins aleshores, amb la porta mig oberta, i van decidir entrar-hi de seguida. En fer-ho, la porta es va tancar, es van encendre els llums i, al seu davant, van aparèixer tres portes.

Van entrar a la primera porta i es van trobar un grup de nens amb els ulls rojos i plens de sang i el més gran amb un ganivet a la mà. Tots aquells nens, menys el gran, van dir: «Aneu-vos-en! Sinó acabareu com nosaltres!». El més gran es va apropar i amb el ganivet va ferir Lluís. Llavors la nena el va agafar, se’n van anar corrents i van tancar la porta.

Tot seguit, van obrir la segona porta i es van trobar una senyora. El seu aspecte era molt estrany i no tenia rostre, portava una bata blanca amb sang i pareixia humana. La dona es va girar i va dir: «Els meus fills..., on estan els meus fills?». I li van contestar: «Hola! Nosaltres no sabem pas on estan els teus fills. Ens pots dir què ha passat?». La dona, anomenada també Llorona, es va apropar i va dir-los: «Jo vaig matar els meus fills d’un en un i després els vaig tirar al riu, i el mateix faré amb vosaltres dos!». Llavors, els nens van sortir corrents d’aquella habitació.

Aleshores, van obrir la tercera porta i van trobar cinc zombies, tres esquelets, deu vampirs, vuit homes llop, onze fantasmes i la cosa més terrible, monstruosa, maligna i espantosa que et pots imaginar...

Seguidament, els dos nens van cridar i van sortir corrents, però la porta no s’obria i tots els éssers monstruosos s’arrimaven cada vegada més. Quan ja els tenien al davant la nena va estirar una palanca que va veure i van caure a un túnel que comunicava amb la seva casa.

En arribar a casa, els nens van trobar els seus pares tirats al terra morts i la nena, de tot el que havia passat, es va tornar boja i va matar el seu germà i després es va suicidar.

Des d’aquell dia, qui entra al bosc no surt en vida.


M. José Segura Pérez
Escola Jaume I, de la Sénia.


*Conte premiat en la categoria primària en el V Concurs de microrelats de terror 2014, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.