La sang dels arbres

De petita solia jugar al bosquet de darrere casa meva. Aquells arbres sense fulles a qualsevol estació em van veure créixer a mi i a tota la meva família des de feia moltes generacions. Per això sempre em van parèixer normals les estàtues d'àngels amb ganyotes de dolor i no em va alarmar mai que els dies de pluja semblés que sagnessin els arbres.

La meva família era realment particular, és a dir, jo era filla única i els meus pares eren realment vells. El meu únic amic era el fill de la finca veïna, perquè no havia anat mai a l'escola, ni al parc, ni enlloc. Les úniques ocasions en què vèiem altra gent era als enterraments, que eren prou sovint perquè la pluja era violenta i sempre s'enduia algú. El meu pare regentava el cementiri i la meva mare era l'enterramorts. Jo sempre havia pensat que no érem populars per aquell motiu, però la veritat era encara més estranya i terrorífica. Ho vaig descobrir de la pitjor manera possible.

Era una nit plujosa, i com sempre els meus pares no eren a casa. Jo m'havia deixat la meva nina al bosc aquella tarda i no volia perdre-la entre la sang dels arbres, així que vaig agafar l'impermeable i vaig sortir al bosc. Es sentien veus, més enllà del vent i de la pluja, era una cançó monòtona, la música infernal semblava sonar dins i fora del meu cap. Volia tornar a casa, però ja era prop de la nina i no volia tornar sense ella.

No vaig tardar en arribar a la clariana on l'havia deixat i la imatge d'aquell moment encara és el que veig cada cop que tanco els ulls. La nina estava mullada i elevada flotant, tenia un tall al pit d'on sortia un rajolí de sang i els ulls malèficament vius. A baix, els meus pares cantaven i ballaven una dansa grotesca al voltant d'un cadàver humà, mentre s'emplenaven la boca amb les entranyes del mort, que aviat vaig veure que era el meu amic.

Sense ni tan sols adonar-me'n estava cridant, però llavors vaig cometre l'error de mirar la nina als ulls. I ja no vaig poder evitar unir-me a la dansa, tal i com ens correspon a tots els descendents del dimoni.


Gemma Lluís Porres
Institut Ramon Berenguer IV, Amposta



*Conte premiat en la categoria de secundària en el IX Concurs de microrelats de terror 2018, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.