Tots els mobles de la casa estaven coberts amb draps vells i blancs amb una capa de pols al damunt. La Lorena, hi havia entrat per veure si estava en venda. Amb vint-i-tres anys, no s’havia buscat feina i encara vivia a casa els seus pares.
Caminava lentament pel passadís. Cada pas era un cruixit al terra. Feia una bona estona que sentia com una porta grinyolava per tota la casa. Pensant que era el vent, va avançar fins a la porta i de sobte va començar a sentir crits agonitzants. Espantada, va intentar fugir, però una mà grisa la va arrossegar fins a una altra habitació, arrancant-li la pell al mateix temps. Per tots els passadissos va ser arrossegada fins a una habitació fosca i tenebrosa. Allí, mil i una formigues van començar a pujar pel seu cos suat, fred i pàl·lid.
La Lorena va caure morta i sagnant damunt d’una muntanya de cadàvers.
La Lorena es desperta sobresaltada. Només és un malson. De totes maneres és molt tard, avui ha d’entrar a una casa per comprovar si està en venda. Amb vint-i-set anys, no s’havia buscat feina i encara viu a casa dels seus pares.
Rosa Fornós Nivera
Escola Raval de Cristo, Roquetes
*Conte premiat en la categoria de primària en el IX Concurs de microrelats de terror 2018, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada