El 25 de novembre del 2013, a l’hora d’anar a dormir vaig sentir un soroll i jo em vaig preguntar, hi ha algú dins la meva habitació? Un monstre, un fantasma? Alguna cosa hi havia a la meva habitació.
Al dia següent em vaig aixecar tranquil·lament i vaig anar al col·legi de Xerta, a un poble de muntanya, a la vora del riu i molt tranquil. Quan em vaig reunir amb els meus amics vaig veure com a casa meva s’aixecava la cortina. Jo vaig pensar que era el vent que bufava fort. Quan vaig acabar de l’escola, a les dotze, vaig anar a jugar a Fortnite a la meva habitació i va ser llavors que vaig sentir un soroll i de cop la PS4 es va apagar, la televisió també i la llum també. Després la manta del llit es va moure i de cop es va obrir la porta de l’armari, BOOOM! Es va sentir una veu terrorífica:
MORIRÀS I NO SABRÀS COM!
La meva reacció va ser sortir corrents de l’habitació i no entrar-hi mai més. Quan va venir la meva mare li vaig explicar tot el que havia sentit i el que havia vist. Seguidament, la meva mare i jo vam anar a veure què passava en aquella habitació. Quan vam entrar no vam sentir res, aquest monstre era molt llest. Després de dinar vaig tornar a la meva habitació. En aquell moment vaig veure dos ulls rojos sota del llit: jo vaig dir ADEUUUU i vaig marxar corrents. A les tres de la tarda jo i la meva mare vam marxar, jo a classe i ella a treballar. Un altre cop, vaig tornar a veure les cortines moure’s. No ho entenia. En sortir de l’escola i tornar a casa, vaig entrar a l’habitació i no em va passar res. Però, i la mare? On estava la mare?
El monstre no em va tornar a molestar, però encara espero la mare.
Arnau Figueras Navarro
Escola Xerta, Xerta
*Conte premiat en la categoria de primària en el IX Concurs de microrelats de terror 2018, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada