18 de desembre de 2016

Temor




Tinc por, molta por. Noto com els meus sentits es distorsionen. La meva vista es va ennuvolant. L'oïda es va aguditzant i capto els innumerables sons de l'habitació amb una intensitat aterridora, esgarrifosa.

A la meva boca hi ha un regust a sec. Les meves mans suen i dibuixen curioses formes a l'aire, buscant alguna cosa a la que aferrar-se. Oloro a buit, a soledat. No em trobo bé. Em sento desprotegida. El cor se m'accelera. Noto el pols a la barbeta, a les dents i el pèl. Compto els salts del meu pit. No puc deixar de fer-ho.

Intento desviar el pensament. Necessito controlar-me. Ajusto la visió, tothom és al seu lloc, ja és l'hora. Afino l'orella: sento papers i nervis. Cerco a la boca les sobralles de l'esmorzar. M'agafo fort la taula. Inspiro fort i lent. Una altra vegada. Fort i lent. Porto l'aire al meu cos. Estic preparada. Ella s'apropa a mi, s'inclina i dibuixa una ganyota al seu rostre (tranquil, cor: calma't), estén el braç lentament, sembla que vol dir alguna cosa. Em costa escoltar. Aixeco el braç buscant el seu i allí està... És l'hora de l'examen!


Adriana Sainz Sampedro
Escola Cinta Curto, Tortosa


*Conte premiat en la categoria de primària en el VII Concurs de microrelats de terror 2016, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.