Un dia boirós el pare, de bon matí, se’n va anar al bosc a agafar llenya. Sentia passos que no eren seus i de sobte va veure una ombra davant seu. Es va girar i era la carabassa assassina.
El pare va començar a córrer com un llamp. Va córrer i córrer, però la carabassa assassina també corria molt. Va arribar a casa, trucava al timbre, però no funcionava. La carabassa el va agafar per la camisa amb una mà, i amb l’altra mà li va clavar un ganivet a la panxa.
El fill va baixar i va obrir la porta pensant qui seria. La va obrir i va trobar el seu pare mort al terra. De cop, el pare es va convertir en carabassa assassina. El fill va pensar: «Tu segueixes sent el meu pare. Si m’has de clavar un ganivet, clava-me’l. Vinga, clava-me’l!».
De cop, però, va baixar la mare amb un ganivet i li va clavar al
pare, i va tornar tot a la normalitat.
Izan Pros Rodríguez
Escola Sant Miquel, Ascó
*Menció especial en la categoria de primària en el VII Concurs de microrelats de terror 2016, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada