Els monstres del campanar

Allà pel 1510, Benicarló era una de les ciutats més poblades de la província. En aquell temps governaven els reis Toló i Mar, uns reis molt importants per aquella època. La seva església era tan gran com vint-i-quatre elefants en vertical. Per dintre del campanar vivia una bruixa de tres cames, un esquelet parlant i un vampir francès a qui li agrada el formatge d'ovella.

El 31 de cada mes, a les 0.00 h, repicaven les campanes fins que es cansaven. Un dia un nen d'onze anys amb el seu pare van pujar per a revisar que les campanes repiquessen a hora i es van sorprendre al veure els tres personatges. Els van amagar en uns matolls de palla mentre la bruixa de tres cames feia el dinar, però ella va anar a agafar palla i els va descobrir, els dos es van sorprendre. Ella va cridar als altres i de seguida van venir a agafar-los.

Van sortir per les catacumbes que recorrien tota la ciutat fins arribar a la sortida a un bosc tot cobert de neu. Van recórrer 102 km fins arribar a una caseta feta de fang. A dintre hi havia un cap de llop i d'una vaca de corral; tenia també una xemeneia triangular amb una mica de foc. Dalt hi havia un pany per posar una gran clau. L'esquelet es va treure una de les seves costelles i allí tenia penjada la gran clau d'or amb un diamant al mig. Sense pensar-s'ho va posar la clau al pany i de cop la paret es va partir per la mitat obrint-se un passadís amb moltes teranyines d'aproximadament 50 cm. El pare i el fill estaven lligats amb cordes de tela d'aranya, cosa que era molt repugnant.

Van arribar a una gran porta de ferro de tres metres d'alçada i sense adonar-se'n l'esquelet parlant havia perdut la gran clau d'or amb un diamant al mig. Per sort, o per desgràcia, va sortir un ninot de plàstic animat terrorífic i putrefacte, els va obrir la gran porta de ferro i van entrar dins al pare i al fill i van deixar-los a una habitació tancada amb una porta.

El primer dia van intentar comunicar-se amb l'exterior, però no ho van poder fer perquè a fora de l'habitació els vigilava una gran peça de dòmino amb un doble sis. De sobte els va aparèixer una safata amb menjar totalment repugnant. De primer, sopa amb pèls de gos; de segon, salsitxes cucades i de postres, iogurt amb barreja d'insectes.

El segon dia van treure'ls per portar-los a una mina del terror de veritat. Al sortir no es podien ni parlar: tremolaven com si acabessen de sortir d'un llac congelat amb taurons.

El tercer i últim dia van portar-los a una cabana d'encanteris on els van convertir en pollastres a l'ast, marietes amb alteració de veu i girafes amb el coll com una muntanya russa.

Però a la tarda, els van deixar sols per un moment i van començar a córrer sense parar, van haver de creuar per la mina del terror fins que van arribar al poble on es van refugiar a casa seva. La bruixa, l'esquelet i el vampir van buscar i buscar fins que es van cansar i van deixar de pensar amb aquella experiència terrorífica.


Èrik Fumadó Arín
Escola Consol Ferré, Amposta


*Menció especial en la categoria de primària en el VII Concurs de microrelats de terror 2016, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.