La
típica bromada no s'ho va pensar dos vegades, aquella nit, en donar
un ambient difós, abstracte. Encara no hi havien tantes distraccions
com a temps d'ara, i la gent, per concretar les dones grans, es
passaven les hores parlant. Durant els capvespres d'estiu s'asseien a
les terrasses o als portals amb la cadireta i ben acompanyades totes
elles, i allí passaven les hores fins ben entrada la nit. A
l'hivern, en canvi, gairebé no es veien pèl. Una nit de finals de
desembre es tornaven a trobar les tres plegades per obra d'una
d'elles, com sempre, amb les seves originals converses.
Manresa:
-Què voleu fer esta nit? Què us sembla si continuem la partida de
cartes que va quedar pendent el mes passat?
Carme:
- No, no podem. Avui us he d'ensenyar una cosa.
Elvira:
- Ah pos, ara que ho dius si que em ve de gust una partida de
cartes.
Manresa:
- Es curiós veure com passa el temps i que encara ens agrada jugar
al mateix joc que jugàvem fa molts d'anys.
Elvira:
-Sí, el millor de tot és que els anys han passat i totes
continuem igual.
Manresa:
-Dona, Elvira, igual igual no sé jo...
Elvira:
- No siguis innocent Manresa, tu ja m'has entès, no li busques tres
peus al gat que ja saps com acabem sempre, quan dic igual, em
refereixo a igual de juntes que llavors.
Carme:
-Ei! Prou broma, avui he trobat una carta de la Teresa.
Elvira:
- De la Teresa? La antiga propietària d'aquesta casa?
Carme:
- Sí, aquesta. Me la va enviar l'any passat i avui l'he vist. No sé
com no l'he llegit abans... , la carta diu així:
Tortosa 14 de gener del 1970
Estimada
Carme,
Sé
que no és el millor moment per disculpar-se de no haver-li escrit
abans. Si em vaig separar del grup va ser per motius personals. A mi
també m'hagués agradat que les coses haguessin anat d'una altra
manera, però no hi he pogut fer res. He marxat d'aquí per una cosa
que em pertorbava els pensaments. Veuràs, fa unes setmanes,
exactament un 28 de desembre em va passar una cosa espantosa.
Aquell
diumenge a la nit, em vaig despertar sobtadament amb un fred espantós
i amb els pèls de punta, una brisa estranya em corria per tot el
cos. El cansament d'aquell dia era tan gran que vaig decidir no
fer-ne cas i tot i que no em vaig adormir, vaig tancar els ulls. Les
tres de la matinada no van tardar en tocar. Aquí va ser quan vaig
rebre una visita, no una qualsevol. De sobte, vaig començar a
sentir, prop de l'orella, un xiulet indefinit i a la vegada com unes
campanetes, no sabria concretar... Em vaig intentar moure per obrir
el llum, però no podia. Una força enorme em paralitzava, vaig
intentar cridar també, però res. Era com una força que provenia de
fora. Tot just, en dos minuts, tot tornava a la normalitat. Però
això no és tot, aquella mateixa nit la veïna del quart es va
quedar a dormir a casa meua i també li va passar el mateix. Unes
hores més tard vaig notar com algú picava a la tauleta de nit.
Aquella cosa cada cop anava més enllà i abans d'acabar malament he
decidit marxar. Aquestes coses estranyes només poden manifestar-se
els dies 28 de l'últim més de l'any. El problema és que això ha
passat a més gent, es tracta d'unes forces que s'instal·len a
alguna casa i d'allí ja no surten. Em vaig informar i fins hi tot he
descobert que tenen nom, la gent diu que són ''visitants de
dormitori''.
Si
no enten res, busca-ho a internet, informes i m'entendrà. És per
això que li escric, per dir-li que ja no hi sóc a l'adreça que
vostè sap.
Només
li demano una única cosa: vigili que aquella casa no es torni a
llogar a ningú.
Teresa
-
Elvira: - Us haveu adonat que avui és 28 de desembre? No m'ho puc
creure...
-
Carme: - És a dir, avui és el dia que... que...
-Manresa:
-Déu meu!
Just
en aquell instant, tres greus cops van trencar el silenci de la
planta de dalt. Els visitants de dormitori acabaven d'arribar.
Tània Crespo
*Conte premiat en la categoria Batx i CF en el IV Concurs de microrelats de terror 2013,
organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català,
Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada