L’altre dia sortia de l’escola i mentre anava cap a casa el cel es va enfosquir, les persones van desaparèixer i sentia sorolls estranys. Una ombra s’apropava i cada vegada els sorolls es sentien més, i més, i més...
De sobte em va agafar tanta por que vaig donar la volta i vaig córrer cap un altre costat, fins que al cap de mitja hora vaig arribar a casa. Vaig obrir el llum, però no anava i em va semblar estrany, perquè el pare ja ho hagués arreglat. Seguidament vaig anar a la meva habitació, el llum tampoc funcionava, vaig deixar la jaqueta i la bossa al terra i em vaig amagar dins del llit.
Al cap d’unes hores va arribar algú. Seguidament, va entrar a la meva habitació i caminava cap al meu llit i... em vaig despertar, em vaig moure i vaig caure al terra. Vaig fer tant soroll que vaig despertar els meus pares, però tot seguit es van tornar a adormir.
Jo vaig pujar al meu llit i vaig pensar que potser sí o potser no m’hagués agradat saber què hauria passat a continuació del somni. Em vaig adormir... però de la temor del somni no em vaig despertar en tres dies!
Lara Marcoval López
* Conte premiat en el II Concurs de contes breus 2011, organitzat per la biblioteca i els departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada