28 d’abril de 2017

Cap de setmana en bicicleta




Les meves vacances sempre les he viscut a llocs famosos del meu país, com pot ser la Costa Brava, la Costa Daurada o els Pirineus. Aquest any vaig decidir anar a un lloc que últimament ha estat notícia. Durant els darrers 25 anys hi ha hagut diversos problemes: intents de transvasament de l'aigua del riu Ebre, invasió d'espècies (cargol poma, etc.) i la regressió del delta.

El Delta de l'Ebre ha estat el meu últim destí on m'han acompanyat els meus millors amics: l'Anna i el John. Aquesta sortida de cap de setmana la vàrem començar a l'estació de França (Barcelona). El John és un estudiant de Biologia al qual li encanta tot el relacionat amb la natura; l'Anna està cursant el segon curs de Ciències Ambientals i li agrada molt anar amb bicicleta; jo estic finalitzant el grau de Medicina i m'encanta conèixer persones de diferents llocs, encara que siguin del meu país. Podríem dir que nosaltres som una barreja de diferents gustos, però que ens van anar perfecte durant el viatge. La idea va sorgir quan estàvem tots junts al menjador de la casa que compartim. Ho vaig proposar per diversos motius: als que vivim a Barcelona, el Delta de l'Ebre és un gran desconegut, encara que el tenim a quatre passes.

Iniciàrem la nostra aventura agafant el tren, una aventura ja per si mateixa pels problemes de portar les bicicletes, cosa que no m'havia ocorregut en cap dels altres viatges per diferents països que he realitzat.

Vam arribar a Tortosa amb el retard crònic d'aquesta línia de Rodalies, cosa que ens va deixar amb un horari una mica més curt del que havíem previst per visitar la capital d'aquestes terres.

Vam començar la visita a la vora mateix de l'estació, on vam trobar l'eixample modernista de Tortosa, al carrer Cervantes. Baixant pel carrer de Sant Blai ens vam encaminar cap al casc antic de la ciutat, on trobàrem uns dels barris antics amb més edificis monumentals del nostre país. Vam entrar a la Catedral de Santa Maria, d'estil gòtic, i dins ens trobem la capella de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat.

Vam continuar la visita als Reials Col·legis, que estan considerats el conjunt monumental renaixentista més important de Catalunya, i com que d'allí mateix arranquen unes escales que ens dirigeixen cap a les muralles que ens va du al Castell de la Suda, avui en dia "Parador Nacional de Turismo", vam gaudir d’unes vistes meravelloses del riu i de la ciutat de Tortosa.

Degut al retard del tren vam haver de marxar abans d’aquesta bonica i interessant ciutat, ja que anàvem a dormir a una casa rural a Campredó. De camí, gaudim d’un passeig enmig de camps de tarongers i horts, disfrutem d’una posta de sol espectacular. A la nit vam sopar productes típics d’aquestes terres; després ens vam asseure “a pendre la fresca”, com diuen per allà baix, i ens van aconsellar de continuar la ruta l'endemà per l’antic camí de sirga que segueix el riu Ebre fins a Amposta, propera parada de la nostra ruta.

Vam arribar a Amposta creuant el pont penjant; al centre del poble, trobem el mercat municipal on vam aprofitar per recuperar forces i comprar algunes peces de fruita que ens van servir per aguantar fins l’hora de dinar. Del mercat sortim direcció a una de les meravelles naturals del delta: als ullals de Baltasar. Després de fer un petit descans, ens dirigírem cap a Poble Nou del Delta, on ens van aconsellar un petit restaurant amb un mestressa que és tota una institució de la cuina del delta: “La paca”. Allí vam tastar angules, xapadillo i un arròs a banda, plat que recomano a tots els que es perden per aquestes terres.

Després de pair el tant copiós dinar vam reprendre la ruta pel mig dels arrossars que semblen un espill, ja que els acabaven d’inundar amb aigua per sembrar-los. Anem direcció la mar en busca de l’istme del Trabucador, una platja d'uns quants quilòmetres de llargada al final de la qual estan les Salines de la Trinitat.

Un cop recuperats de les espectaculars platges, tornem camí enrere en busca del poble de Sant Jaume d’Enveja, on vam sopar i passar la nit. Després de sopar, aprofitàrem que feia una nit plàcida per sortir a fer un passeig per la vora del riu, on ens vam trobar alguns pescadors que ens van explicar mil històries. Vam anar a dormir a una barraca, construcció típica del delta.

Al matí següent creuem el nou pont entre Sant Jaume i la Cava, i ja tornem a ser a la riba esquerra del riu. Comencem la diada visitant un molí artesanal d’arròs on ens van explicar el procés de neteja del gra i la història del molí. Allí mateix preguntem com arribar a l’Illa de Buda, però ens comenten que no es pot visitar si no tens un permís especial; això ens “trastoca” una mica els plans, que ens vam veure obligats a rectificar.

De Deltebre marxem direcció Camarles (com hem fet durant tot el viatge) per carreteres secundàries on hi ha molt poc trànsit i és molt agradable d’anar en bicicleta. Una curiositat: no pujareu ni una sola pendent en tot el delta, és totalment pla.

Passem per Camarles, el “Nova York” del Delta, ja que tots els carrers d’aquesta població tenen nom d'un nombre (1, 2...), direcció l’Ampolla, poble mariner per excel·lència de les Terres de l’Ebre, juntament amb l’Ametlla de Mar i la Ràpita.

Vam arribar a l’Ampolla per una carretera que ens deixa directament a la platja de l’Arenal (ahir estàvem tot just a l’altra punta del Delta). Agafàrem el passeig marítim fins al port, trobàrem uns pescadors i els vam preguntar un lloc per menjar un bon peixet i econòmic, ja que som estudiants. Els vells pescadors ens van encaminar cap un petit restaurant, del qual era propietari un expescador. La veritat: vàrem menjar delícies del delta molt bones.

Després de dinar ja ens quedava poc temps, només el just per donar una volta pel poble i poc més: ens tocava anar cap a l’estació a agafar el tren de tornada cap a Barcelona.

He de dir que segur que tornaré, tinc la certesa que m’han quedat molts llocs i paisatges per visitar i viure. He descobert una part del meu país que m’era totalment desconeguda i una gent molt propera i acollidora.

TORNARÉ!



Lídia Ferri

*Treball premiat en la categoria de 3r d'ESO del VIII Concurs de relats breus 2017.