Laberint

               Des de dalt del laberint,
               verd esperança,
               sota un sol lluminós,
               contemplem els colors
               d’un dia de primavera.

               El gran cel,
               amb l'aire ens colpeja
               i ens despentina les paraules.

               Al fons, immòbils,
               les muntanyes ens intimiden
               i el riu, amagat, recorre la ciutat.

               Se sent el brogit dels carrers,
               la dona que estén la roba,
               l'home que ensopega.

               Ha arribat l'hora de fugir,
               de trobar la sortida
               i de ser lliures.


               Fortí d'Orleans, maig 2013


               Àngela, Ivana, Míriam, Nacera, Chaymae, Adrià, Max, etc.