Des de dalt del laberint,
verd esperança,
sota un sol lluminós,
contemplem els colors
d’un dia de primavera.
El gran cel,
amb l'aire ens colpeja
i ens despentina les paraules.
Al fons, immòbils,
les muntanyes ens intimiden
i el riu, amagat, recorre la ciutat.
Se sent el brogit dels carrers,
la dona que estén la roba,
l'home que ensopega.
Ha arribat l'hora de fugir,
de trobar la sortida
i de ser lliures.
Fortí d'Orleans, maig 2013
Àngela, Ivana, Míriam, Nacera, Chaymae, Adrià, Max, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada