28 d’abril del 2011

La defensa de l'eriçó













L’eriçó (Erinaceus europaeus) va evolucionar d’algun rosegador milions d’anys enllà. Per tal de defensar-se dels seus predadors desenvolupà aquestes punxes tan característiques aconseguint que, a dia d’avui, molt poques bestioles s’atreveixen a caçar-lo.

Bé doncs, en el nostre món globalitzat i “capitalitzat”, on països com la Xina o Vietnam que s’autodenominen comunistes ja estan infectats per aquest sistema, una nació resisteix a ésser absorbida pel sistema: la República Democràtica Popular de Corea, àlies Corea del Nord.

I és que a l’igual que l’eriçó, aquest país anacrònic i amb uns valors totalment criticables encara aguanta les envestides dels seus enemics. Com? Molt simple, utilitzant les seves punxes, utilitzant les seves armes nuclears.

Tot i que jo sóc antinuclear (militarment parlant, no civilment) he de (i puc) entendre el règim de Kim Jong-Il per desenvolupar un programa nuclear. No fou l’evolució que dotà uns animals amb dents afilades, altres amb cames veloces i alguns, com l’eriçó, amb punxes? Doncs l’evolució humana, la Història, ha dotat un grapat de nacions amb el poder de l’energia atòmica.

L’efecte dissuasiu que tenen les armes nuclears han frenat les ànsies de poder de molts líders i, paradoxalment, han contribuït a la pau mundial. Israel, encara que ningú en parla ni el critica, també té armes de destrucció massiva per a protegir-se dels seus veïns. Qualsevol persona que defensi l’estat hebreu hauria de defensar el dret de tot país a tenir programes nuclears. “O tots moros o tots cristians”, com diem a la Ràpita.

Diuen que Corea està aïllada, que és la nació més hermètica del món. Jo dic: és que al seu govern els interessa canviar? És que els seus líders volen renunciar a gaudir del poder absolut del qual ara per ara disposen? I és clar que no! Protegeixen la seva poltrona a ultrança.

El lleó pot intentar caçar l’eriçó però si aquest el punxa, sagnarà. I serà millor que es curi ràpidament perquè sinó el felí podria caure. El tirànic règim no té res a perdre però el capitalisme que representen tant Corea del Sud com els Estats Units sí, i molt. Per a acabar vaig a citar una frase que vaig veure un cop al diari El Mundo: “el zarpazo de un tigre famélico puede ser mortal”.

David Gonzalez Caballero


*Article d'opinió guanyador del concurs Tu opines, organitzat per Periodisme Juvenil, juntament amb l'Institut de Tortosa.

Font: Periodisme juvenil.