No m’agrada llegir!

Aquest relat ocorre un dia de pluja, de molta pluja. He acabat l’institut súper cansada: avui, entre matemàtiques i gimnàstica, m’han esgotat completament. Només em feia falta que plogués i que tronés, amb el poc que m’agraden les tronades. Arribo a casa i mentre intento dinar ja torno a tenir les dos mares, una per cada costat, preguntant-me que quina lectura farem aquesta tarda. Ja no sé com evitar aquesta pregunta, ja no sé com contestar, ja no sé...

Necessito ajuda!!!!

Júlia: Ec, noies i nois.
Sofía: Què et passa?
Jan: Què ha passat?
Maria: Ha passat alguna cosa, Júlia?
Lucía: Què ha passat?
Roger: Estàs bé?
Júlia: Sí, estic bé tranqui, el que em passa és que m’he tornat a barallar amb les meves mares. No em volen escoltar, diuen que llegir és molt important per a l’ortografia, però no pensem el mateix!
Maria: I per què no els ho dius que no et mola llegir i que no hi ha cap llibre que t’agradi?
Júlia: Ja ho he intentat, però no em volen escoltar, diuen que són excuses barates.
Roger: Júlia, i tant de drama per aquesta tonteria? Llegeix i au, i així ja no et maldaran més.
Júlia: Roger, no ho pilles o què? No m’agrada llegir; igual que a tu no t’agrada jugar a futbol, a mi no m’agrada llegir. Ah que tu no jugues a futbol perquè no t’agrada?
Roger: Però jo no jugo al futbol perquè no és una cosa obligatòria, en canvi, llegir sí que ho és, perquè gràcies a la lectura no fas tantes faltes quan escrius.
Júlia: Roger, imagina’t que els teus pares t’obliguen a jugar a futbol. T’agradaria?
Roger: La veritat? No m’agradaria, però em buscaria la manera que m’agradés, intentaria veure el futbol com si fossin matemàtiques o geografia que són les meves assignatures preferides. El que et vull dir, Júlia, és que busquis la manera que t’agradi la lectura.
Júlia: Bona idea, Roger! Però, no és un poc difícil trobar res que m’agradi en la lectura?
Maria: Res és impossible, Júlia!

O sigui, que he de fer alguna cosa que m’agradi perquè m’agradi llegir? Jo ho trobo un poc difícil; el Roger és un nen superdotat i per a ell això deu ser molt fàcil, perquè com que li agraden totes les assignatures... I a mi, l’única assignatura que m’agrada és la que fem a les tardes sobre les xarxes socials, què he de fer? Buscar un llibre de les xarxes socials? Vaig a buscar-ho per internet perquè potser em sorprenc! He trobat un llibre sobre les xarxes socials que potser em pot agradar. Vaig a dir-los a les meves mares si me’l poden comprar. De totes formes, com és un llibre de lectura no crec que em diguin que no.

Avui he de reconèixer que el dia m’ha anat perfecte, la veritat. Unes hores després d’arribar a casa, he anat a buscar les cartes a la bústia i per sort el paquet havia arribat i estava allí a dalt de la bústia. L’he agafat i he corregut a la meva habitació: mai en la vida m’havia il·lusionat tant per un llibre. He acabat de fer els deures (perquè si no els feia em cauria la bronca), i m’he posat a llegir. Si he de ser sincera, no m’ha agradat gens, només t’explicava alguns trucs de Houseparty, o d’Instagram, o de whats. No et contava una història sobre les xarxes socials, que era el que jo volia. Finalment he obert l’Insta, perquè m’he cansat de perdre el temps llegint un llibre que no m’agrada.

Júlia: Ei, nois i noies, com van els deures?
Maria: Perfecte, Júlia! Ja els tinc acabats. Ja t’ha arribat el llibre?
Júlia: Sí! Però no estic gens contenta!
Jan: Per què? Amb l’il·lusionada que estaves!
Maria: Ja! Estaves molt il·lusionada
Lucía: És veritat! Mai t’havia vist tan contenta per un llibre.
Júlia: Ja, ja ho sé, estava molt il·lusionada, però és que jo m’esperava un altre tipus de llibre.
Maria: Jo et puc deixar un llibre sobre les xarxes socials, és com una història, però en lloc de parlar sobre Instagram, parla de whats. És una mini historia i tal.
Júlia: Perfecte! Demà me’l pots portar a classe?
Maria: És clar! Demà te’l portaré, i espero que t’agradi! A mi em va agradar molt!
Júlia: Jo també espero que m’agradi! Perquè estic de les bronques de les meves mares fins a dalt. Com no trobi un llibre que m’agradi em moriré!
Roger: Nena!!! Ets la reina del drama.
Maria: Ai, nen, no, posa’t a la seva pell, home!
Júlia: Nen, tu no saps el que és que et maldin per un llibre!

Menys mal, que demà la Maria em portarà un llibre com el que jo busco, perquè ja no sé què fer perquè m’agradi llegir!

Al dia següent...

Ja m’he llegit un capítol, però tampoc m’agrada. Ja no sé què fer!

Júlia: Roger!!! Necessito un consell.
Lucía: Nena, obri’l per privat, que estic fent deures!
Roger: Espera, Lucía; un moment, home, quin consell vols Júlia?
Júlia: Necessito que em digues què puc fer perquè m’agradi la lectura.
Roger: El que podries fer és escollir un tipus de llibre... Per exemple, un còmic o llibres d’Internet i tal...

Roger m’ha dit que he de trobar el tipus de llibre que m’agradi, però això per a mi, es una cosa molt difícil. Vaig a veure si em puc concentrar i penso una mica...

Aaahhh, ja ho sé! Els puc dir a les meves mares que l’únic que m’agrada llegir són els memes que penja la gent a l’Insta. Ostras!, potser és això, ja ho tinc!!! No tinc perquè llegir-me un llibre sobre una història. He de buscar un llibre o un còmic de memes. A les meves mares no els farà molta gràcia, però tot es pot intentar!

Uns dies després...

Ja estic a punt d’acabar-lo, m’encanta!!! Mai m’havia agradat tant un llibre i mai havia vist les meves mares tan contentes.


Meritxell Fernández Borrull

Premi del X Concurs de relats breus 2020, en la categoria de 1r d’ESO en català.