Dr. Destinity

Jo, Douglas Bradley, un historiador que es va mudar a un petit poble fa tres anys, tinc la missió d’explicar-vos un relat.

De totes les històries inacabades del meu petit poble, m’ha tocat explicar-vos la del Dr. Destiny, el relat més estrany que amaguen les parets de la biblioteca, que abans havia amagat estranys experiments fets pel mateix doctor. Ningú sabia amb certesa quins secrets amagaven les parets, en aquell temps incert, revestides d’acer i envoltades d’un aire gèlid que feia més sinistre aquell edifici.

Els rumors d’un poble tafaner que volia saber que passava al seu voltant van arribar a orelles del mateix doctor, el qual va deixar de sortir del seu laboratori; això va comportar que el poble s’encuriosís encara més per conèixer els suposats “experiments malèvols” que es feien al laboratori del doctor. Durant aquell temps, van anar sortint a la llum tot tipus de teories esbojarrades: que si feia mutacions amb animals, que si experimentava amb ell mateix, inclús que si era un boig vingut de Mart. La gent no parava d’enviar-li coses, però per més regals, cartes i paquets que li enviaven, mai obtenien resposta.
Uns anys més tard, el doctor va enviar una única carta dirigida a l’ajuntament on deia que el seu laboratori es convertiria en una biblioteca i que l’obertura seria unes setmanes més tard. Els habitants del poble van assabentar-se’n i el dia de l’obertura tothom estava al que abans havia sigut un laboratori.

Quan la gent va entrar, esperaven trobar-se amb el doctor, però, en canvi, van trobar-se al davant de la biblioteca més increïble que havien vist mai: estava a vessar de tot tipus de llibres i les parets estaven plenes de frases relacionades amb figures literàries i la lectura. Hi havia una frase escrita a la paret principal, una que tothom va memoritzar:

“El destí és allò que ningú pot canviar, allò que està escrit al llibre de la vida i ningú pot esborrar.”
Amb aquesta frase el poble va batejar aquell doctor, del qual no van tornar a saber res, com a Dr. Destiny, perquè mai van saber el seu nom reial.

Ara us preguntareu: per què he dit al principi una història inacabada si us he explicat un final? Doncs, perquè jo, Douglas Bradley, també conegut com Dr. Destiny, no he mort.


Marina Altadill Gisbert

Premi del X Concurs de relats breus 2020, en la categoria de 2n d’ESO en català.