Gerard Vergés, el nostre poeta
Lamentablement vaig conèixer les obres de Gerard Vergés després
de la seva mort, no tenia ni idea de que a Tortosa teníem un gran poeta de la
literatura catalana.
Després
d'assabentar-me de la seva mort, vaig voler buscar informació de les seves
obres literàries, sentia curiositat per saber-ne més del poeta de les nostres
terres. Vaig saber que havia nascut a
Tortosa l'any 1931 i que es va dedicar a la literatura tot i tenir una professió
ben diferent. Vaig veure que va començar a publicar tard. De les seves obres literàries destaquen els
llibres de poesia: L'ombra rogenca de la lloba (1982), Long play per
a una ànima trista (1986), Lliri entre cards (1988) (entre altres),
i la seva traducció de Tots els sonets de Shakespeare (1993) va ser
guardonada amb el premi Serra d'Or de Traducció 1994. Els títols ja remetien a
tradicions culturals ben diverses: Roma, els poetes provençals, Àusias i fins i
tot Shakespeare. Cal dir que gairebé em faig enrere del meu propòsit de llegir
alguna cosa seva, vaig pensar que potser seria difícil d'entendre.
Tot i així, vaig agafar dos llibres que
m'havien recomanat: La insostenible
lleugeresa del vers i Lliri entre cards, primer els vaig
donar una ullada i després em vaig adonar que eren molt interessants.
El llibre
de Lliri entre cards són poemes dedicats a personatges de la literatura
i la cultura de tots els temps, com ara
Ovidi, Góngora, Shakespeare o Pere IV entre altres. Això dóna la mesura de la
seva àmplia cultura, un exemple d'humanista en ple segle XX a Tortosa, qui ho
havia de dir!
Hi ha
poemes molt bonics, que toquen l'ànima i també són fàcils d'entendre. De tots
em va captivar especialment el poema anomenat “Torneig d'amor” - En lloor de
Carmesina i Tirant, molt proper i càlid. M'agrada la manera que té
d'acostar temes de la cultura a la vida quotidiana.
Tinc
curiositat per saber més coses d'ell i per llegir-ne. He descobert un poeta que
m'arriba. També crec que és una llàstima que hagi de desaparèixer un personatge
tan insòlit per tenir-ne notícia. I em poso a pensar que potser a les classes,
a banda del Tirant hauríem de llegir poemes de personatges més propers en el
temps i l'espai. Potser la seva obra hauria d'haver estat més divulgada a la
seva ciutat.
Serà veritat que ningú és profeta a la seva terra....
Micaela
Torres, 2n Bat
Institut Cristòfol Despuig. Tortosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada