Em dic Daniel i tinc 12 anys, però prefereixo que em cridin Dani, potser ja has escoltat alguna història meva, però aquesta és nova…
Fa temps, no molt, quan tenia 11 anys, ens acabàvem de canviar de casa perquè el meu pare havia de treballar. La casa era espantosa, tot estaba fosc, les portes grinyolaven i, a més, hi havia teranyines pertot arreu. No podía dormir, la foscor d’aquella casa em feia por i em pixava al llit. Sí, ho reconec, però és que cada vegada que anava al bany per les nits, hi veia una ombra d’un home a la porta. Em feia molta por! Una ombra fosca, podía fer-me mal, ,atar-me, potser és de color verd, taronja, blau, groc, gris,… de moltes maneres! Potser una aranya gegant amb forma d’home, però seria massa paregut a Spiderman, ara que, ell es bò. I em pixava al llit per això. Era un assassí? Era un extraterrestre? O potser l’ombra s’havia escapat d’un home? No ho sé, la veritat, feia molt de temps que no anava per la nit al bany. Fins que un dia ho vaig fer, amb totes les meves forces, vaig anar cap al bany, tenia pipí i la mare em castigaría si me’l tornava a fer al llit. Vaig apropar-me a la porta… i vaig tornar a veure l’ombra, tot i així, vaig continuar caminant fins que… vaig veure el meu pare! Sí, era ell, em va explicar que eren les sis del matí, no era per la nit, com em pensava jo, també em va dir que ell s’aixecava per anar a treballar i, és clar, havia d’anar al bany. I mai més vaig pixar-me al llit.
Àngela Cartil Benaiges
Premi de llengua catalana del Concurs de microcontes de terror 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada