La càmera

En Jordi estava estirat al terra mirant el mòbil, era l’únic passatemps que hi havia a aquella ciutat. La seva mare l’estava cridant per tal d’intentar que fes alguna cosa. El que volia en Jordi era tot el contrari, estar amb el mòbil sense fer res.

—Ves a les golfes, segur que hi ha alguna cosa! —deia la seva mare.

—No hi ha res. Des que va morir el pare allí, només hi ha pols.

En Jordi no pretenia aixecar-se del terra.

—Doncs et mano que vagis a buscar un llibre, concretament el d’història que em va regalar la Mercè. Està allí dalt.

Ara sí que en Jordi es va aixecar.

—Ho faré, però tu em pagaràs una càmera de fotos —va dir en Jordi.

La mare va assentir amb el cap.

Un cop a les golfes, en Jordi veu una cosa tapada. S’hi apropa i... una càmera de fotos! Tenia una mica de pols i una marca en forma de signatura que posava Dr Pau, la signatura del seu pare.

—Jordi vens o què? —la mare ja el cridava.

En Jordi va baixar amb el llibre i la càmera. Un cop haver-li donat el llibre a la mare, es va posar a fer fotos amb la càmera. En va fer una a cada lloc de la casa. I així se li va fer de nit. Un cop sopat, va pujar a dormir. Abans, però, es va fer un petit selfie i després se’n va anar de cap al llit.

A les 3:00 a. m. va sentir un crec-crec, venia de la càmera. Es va apropar per a comprovar que no li passava res. Va revisar les fotos, però eren diferents: tot estava destrossat i ple de sang, amb senyals per tot.

Quan va arribar al selfie va caure de cul a terra: sortia ple de sang amb grans ferides. I darrere, una ombra allargada amb ungles llargues. Es va girar i... allí estava la mateixa ombra estava esperant a la porta. Sense pensar-ho, l’ombra se li va llançar a sobre sense pietat, fins a deixar-lo idèntic que a la foto. Li va fer una última foto i va deixar la càmera on estava. Des de aquell dia que no se sap res més de la càmera, ni del nen.

Conta la història que el seu esperit està dins la càmera, esperant la pròxima víctima. Tu podries ser el següent.


Ivan Marsal Royo
Institut Les Planes, Santa Bàrbara

 
*Conte premiat en la categoria de secundària en el X Concurs de microrelats de terror 2019, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.