Sona l’alarma. L’apago. Ja no em fa falta, fa temps que no dormo més de dues hores seguides. Em passo les nits pensant en la situació que estic vivint. Intento buscar-hi solucions, però cap sembla ser la correcta. Em preparo resignada per trepitjar el meu infern. Obro la porta i la por s’apodera de mi, ¿algun dia seré capaç d’enfrontar-me al problema?
Alenteixo el pas, retrocedeixo; però ja és massa tard. Un dia més, comença el meu pànic. No tardo a sentir els primers adjectius despectius que defineixen la persona que han idealitzat que sóc. Paraules clavades com fletxes. Directes on més afecta. Saben el mal que m’estan causant. I cada cop, és superior a l’anterior. Noto com les cames em tremolen i respirar se’m fa complicat. Abaixo el cap, intentant ser invisible, però em sento observada. Sóc incapaç de parar-los els peus. Tantes vegades ho he pensat, però quan ho visc, se’m fa impossible.
Torno a casa. Corrents. Hiperventilant. Entro al meu refugi i respiro més tranquil·la. Per avui, s’ha acabat. No menjo. Tinc l’estómac tancat. Em tanco a l’estudi. Em sento molt dèbil. No tinc forces per explicar el problema. I llavors, pateixo la sensació que més m’aterra. M’ofego. No puc respirar. Ja no ploro, les llàgrimes se m’han quedat estancades als ulls. Els pulmons no responen als meus crits. M’arrauleixo al parquet, no puc suportar-ho més. El silenci d’aquest infern m’està matant.
Decideixo acabar amb tot. Agafo el cúter i sense pensar-m’ho dos cops, el clavo amb força al meu canell. Sagnant, ho repeteixo a l’altre. Per últim, l’introdueixo amb força al meu pit i deixo que el meu dolor cobreixi el terra.
Totes saben el perquè de la meva desaparició. La culpabilitat els aterra, però ja és massa tard.
El meu cos sense vida serà el seu pensament més obscur durant molt de temps. El silenci em va matar, les paraules que vaig voler cridar han mort amb mi.
Ona Campoy
Institut Blanca d’Anjou, el Perelló
*Conte premiat en la categoria de secundària en el X Concurs de microrelats de terror 2019, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada