30 de setembre de 2018

La figura de Pompeu Fabra



Quan vaig venir a viure a Catalunya, de tots els canvis a la meva vida que m’esperava, la influència d’una persona anomenada Pompeu Fabra fou un que no m’ho podria haver imaginat mai. Aquest home no només és el responsable del fet que em van dir estrangera en lloc d’extranjera quan hi vaig arribar, sinó que també es pot dir que és per ell que em considero mig catalana. Ningú hauria pogut codificar la llengua catalana amb el mateix rigor científic que Fabra, de manera que em pregunto si, sense ell, hauria adquirit el mateix estatus que avui en dia té.

Gràcies a la conferència donada pel comissari de l’Any Fabra, Jordi Ginebra, la influència d’aquest gran home em va ser revelada, juntament amb altres fets que aproximen aquesta figura al meu cor. Per exemple, a l’hora d’escollir la seva carrera, estava sotmès a una certa pressió de triar-ne una de profit per justificar l’esforç econòmic. Va acabar estudiant enginyeria alhora que s’autoformava en allò que més l’apassionava. La seva dedicació és inspiradora, tant per aquesta passió com pel seu desig per una societat justa, rica i culta.

Si hagués pogut veure com continuem la batalla per la llengua, com estudiem una gramàtica, una ortografia i més aspectes basats en les seves aportacions, com li dediquem un any a la seva vida i obra, n’estaria orgullós? Només sé que aquestes generacions sí que ho estem, per tenir el plaer de celebrar el seu 150è aniversari i la doble victòria del gramàtic i patriota.


Caitlin Davenport, 2n batxillerat tecnòlogic