La fiblada més intensa que he sentit mai al meu cos, la por més esfereïdora i l’ansietat més asfixiant me l’han provocada els germans Creepy. I sí, tota l’escola els anomenava així perquè feien molta por i causaven malsons a qualsevol que es creués al seu camí.
La Marie i el Jacob eren bessons, vestien amb roba negra i es dibuixaven aranyes pels braços. Eren els nens més terrorífics que he vist mai. I el pitjor de tot no era la seva aparença, eren els seus jocs macabres que van eliminar les vides d’uns quants estudiants. Un joc tan diabòlic que encara continua present als malsons de la gent.
Els germans tenien un blog, s’anomenava “Et toca a tu”. Com qualsevol joc tenia participants, però no eren voluntaris, ja que persones a l’atzar rebien un e-mail on posava “Et toca a tu” i automàticament eres el següent participant. Tothom vivia amb por de ser el següent. Quan rebies aquest e-mail, una fotografia teva era penjada al seu blog. Els bessons anaven publicant una sèrie de proves que havien de realitzar els participants, tenies dues opcions: complir amb la prova o rendir-te. Fàcil, tothom escollia rendir-se. Però llavors les ments macabres dels bessons somreien i s’encenien com foc ardent. El càstig per rendir-te era passar una nit a casa dels germans. Us asseguro que no era una nit amb pel·lícula, crispetes i festa fins a la matinada.
La meva millor amiga va haver de complir amb el càstig. Es va tornar boja. Completament boja. Deia que els Creepy li havien torbat la ment, que havia parlat amb el dimoni, era l’escollida. Deia que la seva habitació era un portal a l’infern i ells eren enviats especials per anunciar el missatge que els havien encomanat. La meva millor amiga va ser enviada a un psiquiàtric de Suïssa. Ben lluny dels malvats germans. Ara tinc 23 anys, la meva millor amiga està morta, ja que cap tractament ni teràpia va apagar el que els bessons van encendre, una ment trastornada es va apoderar del cos de la meva amiga i va posar fi a la seva vida. Els perversos Creepy van seguir aquest mateix patró amb una sèrie de nens i nenes. Ni la policia, ni els pares ni ningú va poder amb aquestes ànimes obscures.
Estic parlant en passat, però ara he de parlar en present. Estic molt amoïnada. Fa dues nits, vaig rebre un e-mail, em pensava que era una broma d’algun desgraciat, però crec que va de debò. Posava “Hem tornat” i un enllaç. No l’he obert.
Sabeu una cosa? Crec que estic tornant-me boja... Ja que jo també vaig participar en aquell joc. Sí. Vaig complir la prova. Havia de continuar estenent el missatge del dimoni. Estimar profundament el mal. Cremar de dolor per arribar a les portes del gran paradís. Un paradís on els meus pecats seran premiats, on les meves pors es convertiran en escuts. On seré la més diabòlica.
Us esperàveu això? Ningú s’esperava res de mi quan vaig matar els dos bessons... Oops, he parlat massa? Hahahhaha!!! Va ser molt fàcil, els vaig portar a casa meva, on els vaig parlar sobre el meu amor cap al dimoni, després els vaig dir que si també volien anar al paradís, així que vaig agafar unes tisores i faig fer... Màgia! Ahahha!, mai millor dit. Després el que vaig fer amb els cadàvers és una mica més light, o sigui, només vaig esquinçar les carns i les vaig penjar de l’arbre de la seva casa, on els seus pares els van trobar l’endemà i van suïcidar-se. Quina història més commovedora i entranyable. Una família unida a l’inframón.
Aneu a dormir, soc el monstre que s’alimenta de la teva por, xucla cada vena del teu cos i estima cada racó d’odi. Soc mala herba i quan mori seré només del diable. Malvada fins al dia que em tallin el respirar. Crec que t’ha arribat un e-mail... No el mires? Vinga, obre’l. Te l’obro jo... Després em diuen poc generosa... A veure què posa... Aquí el tens, gaudeix-lo.
“ARA ET TOCA A TU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!”
Alba Murcia Navarro
Institut Deltebre, Deltebre
*Conte premiat en la categoria de batxillerat i cicles formatius en el X Concurs de microrelats de terror 2019, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada