La nina diabòlica

Conta la llegenda que l’any 1980 hi havia un poble molt petit anomenat Rocaforta situat enmig d’unes muntanyes molt altes. Allí vivia una nena que es deia Leyla. 

Cada dia al matí anava pel carrer a comprar pa per a la seva mare; de sobte, va veure una botiga abandonada i a l’aparador hi havia una nina amb pèl ros, ulls blaus i vestit rosa. Un vestit d’aquells tan antics fets de ganxet. La veritat és que la Leyla en veure la nina en aquella botiga tan vella i fosca va sentir per tot el cos un calfred, però, amb la por al cos, se la va endur.

Quan la Leyla va arribar a casa li va ensenyar a la seva mare i li va dir que era molt bonica. Ella volia jugar amb la nina i de nom li va posar Alis. Quan va arribar la nit va començar a ploure i a fer trons i llamps, eren uns trons molt forts. En sentir aquella tempesta tan forta, la mare i la filla es van espantar. La mare li va dir que ja era a hora de dormir, però a la mitjanit la dona encara estava desperta perquè els trons i la por no la deixaven dormir, així que va anar a la cuina a buscar aigua. 

En aquell moment va sentir un soroll al pis de baix, cataclinc!, cataclinc! Era com si un vidre s’hagués trencat. De sobte va veure que era l’Alis que caminava sense sentit i anava tirant a terra tot el que trobava, però la mare va pensar que era la seva imaginació i va tornar a l’habitació. Un cop a dins, la nina diabòlica va començar un altre cop a caminar sola i va anar cap a la porta de l’habitació de la Leyla i va trucar molt fort, toc-toc! 

La Leyla va fer un salt del llit, es va despertar, va obrir la porta i va sentir com la suor freda li baixava per tota la cara. Al principi pensava que era la mare, però quan va obrir la porta no hi havia ningú. Poc després va tornar a sentir, toc-toc! La nena, ara sí, estava morta de por. Va anar corrents cap a l’habitació de la seva mare i li ho va explicar tot. Ella no la va creure, però es va girar i es va trobar la nina al davant amb un martell, dient: —Soc Alis, vols jugar amb mi?

La mare ràpidament la va agafar, la va tancar dins d’una capsa i per damunt va posar cinta adhesiva. L’endemà van anar a veure la capsa per llençar-la a les escombraries però no estava. De cop i volta, l’Alis va aparèixer darrere de la Leyla amb una motoserra. La nena va començar a córrer i la mare li va dir que s’amagués, i així ho va fer. Va trucar a uns experts perquè l’agafessin i la tanquessin. La Leyla estava paralitzada per la por i sentia com la nina diabòlica li deia: —Leylaaaaa, on ets? Vols jugar amb mi? No et faré mal!

Els experts van arribar ràpidament i la van poder agafar. La van posar dins d’una caixa forta i li van ficar mil cadenats perquè no pogués escapar. Ara que és l’any 2020 es diu que la Leyla té quaranta anys i la seva mare seixanta i que la nina diabòlica s’està podrint dins d’aquella caixa forta. Aquesta llegenda és tan veritat que potser mai no ha passat.


Leonor Nomberto Fernández
Escola Xerta 

 

*Conte premiat en la categoria de primària en el XI Concurs de microrelats de terror 2020, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.