Centralitzats a Barcelona

Moltes vegades creiem que el nostre parlar no és correcte, ens deixem influenciar pel centralisme de Barcelona. Però perquè el nostre parlar el considerem i consideren rar? Això és perquè no tenim costum d’escoltar les paraules que utilitzem a les Terres de l’Ebre a la televisió pública de Catalunya. És faena per tant de tots nosaltres de fer constància de que el nostre parlar pot ser tant correcte com l’oriental. Els periodistes són les principals persones que poden traslladar a l’orella de la resta dels catalans el parlar d’aquí.

Perquè un periodista que és de les Terres de l’Ebre canvia el occidental per l’oriental quan surt fora del territori? Si a poc a poc aquests periodistes parlen com és correcte parlar el català occidental no serà tan rar. No em direu que no queda millor i més amorós dir iaio o iaia a més de avi o àvia. A poc a poc estem destruint inconscientment aquest parlar tant típic d’aquí que han anat passant de generació en generació. Aquí tenim paraules com fato per no dir que tenim un conjunt de coses o també la paraula vianda que també engloba un conjunt de menjar.

Hem de ensenyar als nostres xicotets que tenim un parlar propi. M’atreveixo a dir que perdre aquestes paraules és perdre cultura, és perdre diversitat lingüística i cultural. Els ebrencs hem de ser conscients que fins i tot paraules que sentim en realitat “se les han apropiat”. En la gastronomia també fem notar-nos. Perquè no dir maçana, mangrana, pimentó i frígola a més de poma, magrana, pebrot i farigola? I que tothom sàpiga que l’arròs i la baldana, venen d’aquest territori. Hem de maldar-nos a nosaltres mateixos quan utilitzem expressions que les podríem fer d’aquí. La música d’aquí, per sort, trasllada aquest sentiment nostre de les Terres de l’Ebre i amb paraules tant correctes com qualsevol altres de les comarques del nord. El mot xec o xic, tots dos correctes, per cridar algú de forma informal crec que és menys forçat que dir noi, per exemple, inclús hi considero més autèntic.

Jo personalment crec que ens hem d’informar el que és correcte dir o el que no ho és, igual que dic que utilitzem paraules correctes també en diem de castellanismes i no podem dir paraules arreu, que per cert aquesta última paraula també és correcta per dir qualsevol cosa.

Així que ja sabeu, a partir d’ara a expandir lo nostre parlar. Aprofito per donar les gràcies a la meva professora de català Tere Izquierdo i al meu guia periodístic, escriptor i també professor de català, Albert Aragonès.

David Benito

*Text publicat a la revista Aktual, núm. 113 (gener 2013), p. 12. Reproduït a Periodisme Juvenil (10/02/2013)