Encadenats als missatges

Estem al segle XXI, la tecnologia conviu amb nosaltres, sense ella molta gent no sabria què fer. Però, què passa si ella és la culpable d’alguns misteris? 

Ens situem en una petita ciutat anomenada Tortosa, la capital de la comarca del Baix Ebre, i en unes dates de finals del mes d’octubre. Una ciutat molt tranquil·la i bonica on mai passa res interessant, però ara s’estan preparant dues festes: la Castanyada i el Halloween.

Destaquem la Carolina, una nena de setze anys que estudia primer de batxillerat científic a l’Institut Dertosa. Viu a Ferreries. És una nena molt sociable, divertida, amable, i alhora molt estudiosa i responsable, també li agrada molt la gresca i amb la seva colla d’amics, sempre que poden, se’n van de festa.

Avui dia 28 d’octubre, un dia normal, com qualsevol altre, la Carolina es desperta a les set del matí i rep un WhatsApp del seu amic Pep i veu que és una d’aquelles cadenes de textos de Whats, però res important, i la reacció d’ella, igual que de molta gent, és passar del tema olímpicament i se’n va endormiscada cap a l’institut com cada dia.

Passa el matí, una classe darrere de l’altra i arriba l’hora d’anar-se’n cap a casa. Tots els seus companys, pel camí de tornada a casa, comenten la mala sort que estan tenint: una caiguda greu per les escales, tres exàmens sorpresa, algú que perd les claus i altres coses desagradables...

Al dia següent la Carolina i els seus companys tornen a rebre un text encadenat del seu amic Pep i tornen a ignorar-lo. A la nit, la Carolina sent sorolls estranys, s’aixeca del llit, va cap al menjador i sent que el soroll prové de l’estany de les seves tortugues, s’apropa i les veu totes mortes, sense cap raó.

Quan es fa de dia i arriba a l’institut, entre ells comenten que totes les seves mascotes durant la nit han mort sense sentit. Aquí ja la Carolina i els seus companys sospiten que alguna cosa estranya està passant.

L’endemà torna a passar el mateix, i així dia rere dia, però cada vegada més perillós: algun familiar mort, algú amagat al teu armari, algun company ferit... Coses horribles estaven succeint.

Finalment tots van deduir per què passaven aquestes coses: per no reenviar els missatges encadenats deWhatsApp que els passava el Pep, era com una maledicció. Llavors van dir-li que en deixés de passar perquè allò no anava de broma, que tot era real i estaven patint molt, però Pep els va dir que no podia, que ho havia de fer, perquè es veu que tot l’institut hi estava implicat, tothom estava en la mateixa situació. NINGÚ SABIA QUI HO COMENÇAVA, llavors ningú ho podia parar.

Cada dia tots els alumnes de l’institut havien d’estar passant i reenviant aquests missatges per por a patir les conseqüències, fins que un dia van rebre el MISSATGE DEFINITIU i la gent va començar a desaparèixer.

La Carolina, un dia “normal” tornant cap a casa pujava per l’ascensor quan de cop i volta es va aturar, es va apagar la llum i quan es va tornar a encendre la Carolina ja no estava. Va desaparèixer sense deixar cap pista.



Neus Hierro Fontanet

Institut Dertosa, Tortosa


*Conte premiat en la categoria de batxillerat i cicle formatius en el XII Concurs de microrelats de terror 2021, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.