El malson després del confinament

Era el 25 de maig de 2020 i va acabar el confinament. La gent ja podia sortir de casa, però, en canvi, l’Òscar, el Joan i l’Ian, seguien jugant al GTA 5. A la tarda, tothom sortia de casa, hi havia tanta gent com formigues al món. Després de jugar a la Play, com que feia temps que no quedaven, l’Òscar va passar a buscar el Joan i l’Ian,els va preguntar si volien anar a jugar a futbol a la plaça Major i els dos van dir que sí. Jugant, el Joan va xutar molt fort la pilota i la va encallar a una casa de tres pisos. L’Ian va escalar, la va agafar i van seguir jugant. Ja eren les 20.30 h i l’Òscar els va preguntar als dos si quedaven a la nit per anar per tot el poble i ells van dir que sí. Van preguntar a quina hora i on, i l’Òscar els va dir a les 22.30 h a la plaça Major.

A la nit, abans de quedar, l’Òscar els va enviar un missatge als dos preguntant-los si ja estaven preparats i li van dir que sí. Quan van quedar, l’Òscar els va proposar d’anar a la plaça de bous i el Joan va dir que sí; a la meitat de camí van notar una presència rara, però no li van donar importància i van seguir. Ja a la plaça de bous van jugar al parc.

Ja eren les 00.30 h i estaven avorrits, per això el Joan va pensar d’anar al carrer de la Remulla, on molts cops els amics es quedaven xerrant. De camí cap allà, una altra vegada van notar una presència rara, es van girar i no hi havia ni una sola ànima, així que van seguir el seu camí fins a la costa del carrer on es dirigien. Es van parar, van veure una mà que sobresortia d’una paret d’una casa i el Joan va cridar. Tots tres van començar a córrer com si no hi hagués un demà.

A les 02.45 h van arribar al castell del poble on volien passar la nit i, per amagar-se d’aquell esperit, es van muntar una cabana i es van quedar dos hores.

A les 4.05 h el Joan va bramar i va espantar a l’Òscar i l’Ian; li van preguntar perquè cridava i, quan van aixecar el cap, per fi ho van veure: era l’esperit que els perseguia. Era una dona de pèl rinxolat, ulls verds i anava vagant per tot el poble a la nit. No tenia cames, per això anava volant, i tenia un nadó de color blau sense ulls i que quan llençava el xumet a terra començava a plorar. Plorava tan fort que et sortia sang dels ulls i de les orelles. Novament van començar a córrer.

Finalment van arribar al seu carrer i, quan estaven a punt d’arribar, es van trobar una altra vegada amb la dona cara a cara i, aleshores, no van córrer sinó que van combatre. L’Ian li va llançar una pedra que pesava molt i va caure per un barranc. Per rematar-la, el Joan i l’Òscar van llençar unes quaranta pedres i es va morir.

Quan van arribar, els pares de cadascun d’ells estaven molt preocupats i els van abraçar i els tres amics van dir que no quedarien mai més a la nit. Mai més!


Òscar Celma Targa

Escola Sant Roc, Paüls


*Conte premiat en la categoria de primària en el XII Concurs de microrelats de terror 2021, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.