A continuació, us explicaré millor els personatges. Lu, que té 8 germans, el seu pare, que es diu Mike, i un gat, Térò. Una famílieta de tres, com les puntes del triangle, la família perfecta, la família indestructible. Però quan pensen en la mare es debiliten, com el gel dins l’aigua, com la lluna, quan surt el sol, com una família com un altra, una família dèbil.
La història passa en la major part del temps a un poblet anomenat Balada, que forma part d’Amposta a la província de Tarragona, ara farà nou anys.
El Lu estava dinant al Matuya, un restaurant japonès. Quan va acabar, va marxar cap a casa a fer la migdiada. En despertar, no va veure a ningú de casa. Per assegurar el tret va mirar per la finestra i tampoc va veure a ningú... On era la gent? I el pare? I el Térò? A casa i al carrer no hi havia ningú.
El Lu començà a preocupar-se perquè li van vindre a la memòria les paraules de la mare: “Si et portes malament, ja veuras com vindran els gambosins i et quedaràs sol com la una”. I en recordà aquestes paraules li agafà un calfred que li va recórrer tot el cos.
De sobte, escoltà el miol del seu gat i una olor desagradable, que envaïa la casa. Aquella olor era irresistible i l’empenyé al pis de dalt. No podia fer res de res! Les cames es movien soles, tenien vida pròpia!
Va començar a pujar les escales fins arribar davant de la seva habitació i, en obrir la porta, no vegé absolutament res. Només uns ulls de color groc intens que el miraven desafiants. Quan més es complicava la situació, va obrir els ulls i sortí d’aquell malson.
Jesús Serrano Ferré
Escola Consol Ferré, Amposta
*Conte premiat en la categoria de primària en el XII Concurs de microrelats de terror 2021, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada