Les nines sense cap

 

 

Hi havia una vegada una nena que tenia moltes nines. Un dia se’n va anar de viatge i es va deixar les nines a casa. 

Van passar anys i anys i, com que la nena no tornava a casa, les nines es van arrencar el cap elles mateixes. Els caps van marxar rodolant i les nines, per aconseguir-los, van haver de viure una aventura terrorífica. Van haver de travessar llamps i, després, passar per ganivets voladors. A una nina se li va clavar el ganivet perquè no podia suportar esquivar els ganivets sense veure-hi, ja que no tenia el cap, però les altres van sortir vives, tot i que una mica ferides. Més tard van haver de passar pels ratpenats, vampirs i bruixes. Dues van quedar convertides en vampiresses, tres altres van quedar convertides en bruixes, una altra en mòmia, una altra en zombi i dues altres en esquelets!!! Una sola nina va sortir-ne viva i normal en la seva pròpia naturalesa. Va aconseguir trobar el seu cap i també la seva propietària, però aquesta ja s’havia comprat una nova nina, a la qual havia posat el nom de Salamandra. La Salamandra es va burlar de l’altra nina i li deia:

—Ets lletja, et penja el cap i no tens ni nom!

La nina li va respondre:

— Tu riu, riu, que ja veuràs el que et faré aquesta nit.

La Salamandra, rient, li va contestar:

- Tu, què m’has de fer, nina petita? El teu lloc és la caseta del gos.

La nina li va cridar:

—Aquesta nit és Halloween i et prepararé una aventura terrorífica com vaig preparar a les altres nines. Ha, ha, ha!

A la nit van aparèixer la zombi, la vampiressa, la bruixa i la nina mòmia. Entre totes van espantar la Salamandra, però, abans que marxés, li van tallar el cap, li van clavar punxons per tot arreu i, fins i tot, li van arrencar el cor. D’allí no en va sortir viva.


Mariona Pérez Bret
Escola Sant Miquel, Ascó


*Premi especial 1r cicle en la categoria de primària en el XI Concurs de microrelats de terror 2020, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.