Platero y yo, un llibre col·lectiu de l'alumnat de 1r d'ESO

«Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro»

Así empieza Platero y yo, el tercer libro más traducido a diferentes idiomas, después de la Biblia y El Quijote. La obra, escrita por el poeta Juan Ramón Jiménez (Premio Nobel de Literatura en 1954), contó inicialmente con 66 capítulos escogidos especialmente para los más pequeños de la casa y fue publicada en 1914 por Ediciones La Lectura con el nombre de Elegía andaluza. La versión definitiva no llegaría hasta 1917, con 138 capítulos (Editorial Calleja, Madrid), ya con el título que todos conocemos. El pasado año la Fundación Zenobia (llamada así en honor a su esposa Zenobia Camprubí Aymar) celebró su primer centenario.

Durante el segundo trimestre nuestros alumnos de 1.º ESO C han disfrutado mucho con su lectura. Tanto, que han intentado hacerle la competencia al autor de Moguer (Huelva). Trabajando con mucha ilusión y muy compenetrados han escrito «su propio Platero y yo», a la manera de Juan Ramón. Tanto la temática como los títulos de los capítulos reflejan a la perfección la esencia del autor y de la obra original. Ha sido una forma muy activa de conocer la figura y la forma de escribir del Premio Nobel. Muy satisfechos con el resultado, les ha encantado leerse y ver que han sido coautores de un libro.

Aquí os dejamos el enlace al libro digital.

Font: departament de Castellà.

Òmnium publica el llibret amb els contes de les companyes guanyadores del premi Sambori

El passat 14 de març es va fer el lliurament dels premis del concurs de contes Sambori, en què dues alumnes del nostres centre van rebre un important premi.

Ara s'ha publicat el llibret amb totes les obres guanyadores, editat per Òmnium deles Terres de l'Ebre, CNL les Terres de l'Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En el llibret, recordem-ho, podem llegir els contes "Jo puc!", de Georgina Hernández, i "Katrina", de Núria Pou, primer i segon premi respectivament de primer cicle d'educació secundària.

Descarregueu-vos el llibret en format digital: 

Tastets de lletres ebrenques 2015. 

Font: departament de Català.

Dia Mundial de la Poesia 2015

Dissabte dia 21 de març se celebra el Dia Mundial de la Poesia, una diada proclamada per la Unesco l'any 2001.

Com altres anys, per celebrar-ho, hem editat un llibre digital i un pòster amb la traducció d'una poesia en català a diferents llengües amb l'ajut d'alumnes i professorat del centre: castellà, francès, occità aranès, italià, romanès, romaní, llatí, grec clàssic, alemany, anglès, lituà, rus, urdú, panjabi, hindi, japonès, xinès, àrab i amazic.

Que tingueu una feliç i poètica diada!

«Je sais que la poésie est indispensable, 

mais je ne sais pas à quoi».

Jean Cocteau

Extracte del Discours de réception à l’Académie Française.

Traduccions del llibre Dia Mundial de la Poesia 2015

Simples incògnites

Es mouen els arbres
i volen —volen les pedres—,
al ritme dels ocells.
L'hora és càlida,
la llum ens escalfa la galta
i fa florir els colors.

Allà al fons, l'horitzó ens intimida.
Rius de pedra, gegants adormits,
núvols de cotó, pols, cendres,
catifa màgica i blanca.
El riu,
amagat,
ens recorda que tot pot passar.
La campana sona.
El
pas
del
temps
s'aixeca sobre
un mar de vida —i de llàgrimes.

Als nostres peus,
la història que ens va defensar
descansa, i veiem el món passar.



Orleans, 18 de febrer de 2015

Ikram, Laia, Maria, Sheila, Mihaela, Àlex, Marina, Sandra, Vinyet, Paula, Elisa, Gemma, Maria, Júlia, Anghel, Sara, Àngela, David, Júlia, Ariadna, Màxim, Meixia.

Participeu en el Concurs de contes breus 2015

L'Institut Cristòfol Despuig convoca un any més el Concurs de contes breus 2015 en llengua catalana, castellana, anglesa, francesa i alemanya per a l'alumnat, professorat i personal no docent del centre.

El/la guanyador/a de cada modalitat rebrà un premi en metàl·lic de 30 euros.

El termini de presentació acaba el 10 d'abril de 2015. 

Participeu-hi!

Cartell d'Àngela Cartil

Bases del concurs

Premis del V Concurs de microrelats de terror 2012

El jurat del V Concurs de microrelats de terror 2014, format pels responsables de la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig, amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres, ha acordat donar ex aequo els premis següents:

Categoria primària:

Relats en llengua catalana

«El meu final», de Bàrbara Ferrer Cugat.
Escola Maria Garcia Cabanes. L’Aldea.

«En Lluís, la Victòria i les tres portes», de M. José Segura Pérez.
Escola Jaume I. La Sénia.

Menció especial:

«El cas del nen vampir», de Marc Muriel Estrada, 6è de primària.
Escola Bítem. Bítem.


Relats en llengua castellana

«El traje en púrpura», de Cinta Vega Tomàs, 6è de primària.
Escola Mestre Marcel·lí Domingo. Roquetes.

«Happy Halloween», d’Adahi Allepuz Fora.
Escola Jaume I. La Sénia.


Categoria secundària:

Relats en llengua catalana

«La Deep Web», d’Èric Matamoros, 4t d’ ESO.
Institut Ramon Berenguer IV. Amposta.

«El missatge sonor», de Joan Sentenac Noche, 3r d’ ESO.
Institut de Deltebre. Deltebre.

Menció especial:

«El misteri de les golfes», de Marina Colomé Roig, 3r d’ ESO.
Institut Cristòfol Despuig. Tortosa.

«El monstre», de Marina Jaime Ariño, 4t d’ ESO.
Institut Escola Daniel Mangrané. Jesús.


Relats en llengua castellana

«Mis sueños», de Júlia Curto i Gilabert, 1r d’ ESO.
Institut de Deltebre. Deltebre.

«13», d’Amàlia Fosch, 2n d’ ESO.
Institut Les Planes. Santa Bàrbara.

«Réquiem escarlata», de Míriam Cano.
Institut Sòl-de-Riu. Alcanar.

«Bajo su control», de Sara Ortiga Sánchez, 3r d’ESO.
Institut Cristòfol Despuig. Tortosa.


Relats en llengua anglesa

«Horror Story», de Pau Fabregat,
Institut Joaquín Bau. Tortosa.


Categoria Batxillerat i Cicles Formatius:

Relats en llengua castellana

«Realidad», d’Àngela Cartil, 2n de batxillerat.
Institut Cristòfol Despuig. Tortosa.

«Despertar», de Marta Santo Tomàs, 2n de batxillerat.
Institut Joaquín Bau. Tortosa.


Relats en llengua anglesa

«Witch’s laugh», de Gesica Gertha, 1r de batxillerat
Institut Joaquín Bau

«Alaska, just a normal girl», de Cinta Gascon Roda, 1r de batxillerat
Institut Joaquín Bau


El lliurament dels premis es farà dimarts 23 de desembre de 2014 al vestíbul de l’Institut Cristòfol Despuig en el transcurs de la cantada de nadales en català, castellà, anglès, francès, alemany, llatí grec clàssic a càrrec de l'alumnat del centre.

Si voleu llegir els relats premiats, cliqueu a sobre dels títols dels relats, descarregueu-vos el llibre en format pdf o llegiu-lo a la Mediateca de l'Institut Cristòfol Despuig.

Horror Story

One day my parents went to one of their friends’ wedding. I decided to stay alone at home. I wanted to be the best of the month that day because I had complete freedom. I could do whatever I wanted to, but that day wasn't just as I expected. It was horrible! Do you want to know my story?

When my parents left home I started playing Call of Duty, one of my favourite games. I played it for three hours! Then I had lunch, thinking of my next missions in the game. The only thing I wanted was playing, playing and only playing. I played four hours more, but then the lights went off. I felt scared. I decided to use a flashlight, but the dark corridor of the house was frightening! I could only see darkness...

Bold as I am, I went to the kitchen in order to get the flashlight. Then, I heard many sounds... shots! I hid myself under the table, but the bombs didn't stop... What was happening?

In a few seconds, the shots stopped. I was very confused... I went to my room to sleep... But, when I entered my room, I saw that my console was showing this: GAME OVER. Then, all made sense. The shots were from my console and they stopped because they had killed my character!


Pau Fabregat
Institut Joaquín Bau, de Tortosa.


*Conte premiat en la categoria secundària en el V Concurs de microrelats de terror 2014, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.

Witch’s laugh

It was finally summer and Lucille and her friends decided to organize a party on Friday to celebrate it. Nobody knew that it was Friday the 13th.

The day arrived and Lucille invited her four friends to spend the night at her deceased grandparents’ country house in the mountains. After dinner, they made a big fire in order not to be cold, as Lucille said that it was always chilly there. They didn’t know what to do. It was just a big cold, deserted house in the middle of nowhere with lots of paintings and vintage decoration. One of them, Tom, loved horror stories so he proposed to make a competition about who was telling the scariest story. At first the other ones didn’t like the idea, you know, they were thinking the same as you. It seemed like the beginning of a horror movie. Lucille was quiet and she was watching her grandparents’ painting above the fire, thinking about telling it or not.

—I have a story—said Lucille. —When I was younger my grandfather was always speaking of this. My grandmother was always stopping him because she said that he could scare me but I was always listening to him and so far I haven’t been able to forget that story, neither my grandfather’s eyes while he was telling me. It was about a... like a... how could I explain it...? A witch’s laugh. He told me that every night he could hear the scary laugh of the witch who was living in a small house in the middle of the forest. He told me that his forbears went inside the forest to kill her because she stole lots of kids in the village. But once inside, they did never come back. Nobody knew what happened to them and where they were. He also told me that every time that one man went inside and didn’t come back… that night... that night they could hear that scary laugh coming from within the enormous forest.

Everybody was quiet. They had their eyes open like saucers; they were watching Lucille without saying a word, speechless. Tom smiled:

—Come on guys! It’s just a story. You didn’t believe her, right?

Then, suddenly, a spark of fire jumped and burnt the painting above grandparents’ painting! They started to scream like crazy people and the fire extinguished. They couldn’t see anything in the darkness but they managed to get out of the house and started to run until...

—Wait a moment. Tom! Where is Tom!?

They stopped and turned their heads to the house. A short and horrifying scream came from inside. Suddenly they heard it. It was a woman’s laugh, a grisly laugh, a witch’s laugh which didn’t come from the forest this time but from inside the house.



Gesica Gertha, 1r de batxillerat
Institut Joaquín Bau, de Tortosa.


*Conte premiat en la categoria batxillerat en el V Concurs de microrelats de terror 2014, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.

Alaska, just a normal girl

This is the story of a normal girl, like any other one, called Alaska. She lived on a third floor and when she wanted to go to the street she had to take the stairs because there wasn’t a lift. You might be wondering why I’m telling you this. Because this short distance she had to take wasn’t normal at all. Everything was fine in this short distance until she reached the first floor. She couldn’t stop there because the door of the apartment was open and a little girl’s voice came out from inside the apartment telling her to enter as she wanted somebody to play with. She avoided entering every time she heard that. She was curious, but she was really afraid.

But one day everything changed. Maybe that day wasn’t interesting; it wasn’t Friday or a thirteenth date like in horror films. That day was raining cats and dogs, it was a Thursday like any other one in a month and Alaska had to go to high school. But that day the curiosity beat the fear and she decided to get into the apartment. When she came in she thought that everything was all right, it was another apartment, in ruins and dusty, but nothing else. This was what she thought until she heard the voice of the little girl loudly before a strong laugh. She walked to the kitchen where she found the dead body of a woman on the wall with a knife on the chest and the dead body of a man on the floor stabbed a great deal of times. Alaska couldn’t avoid shouting when she saw the horrible scene. Suddenly the door closed and she heard how the lock was closing too. Alaska was afraid of what was happening, she turned round to leave the house when she saw in front of the door a little girl carrying a knife in her hand and a smirk in her face. A smile which in case we saw it we would never be able to forget.

Does anyone know the end of this story? I don’t think so. Nobody knows, nobody saw Alaska again, but nowadays when you step on that floor you can’t hear only one voice.

Cinta Gascon Roda, 1r de batxillerat.
Institut Joaquín Bau, de Tortosa.


*Conte premiat en la categoria batxillerat en el V Concurs de microrelats de terror 2014, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.