I si no hagués escoltat aquest “hola” tot això no hauria passat.
Vaig deixar que aquest “hola” fes amb mi el que volgués si jo aconseguia ser feliç.
Vaig permetre que aquest “hola” entrés a la meva vida sense adonar-me’n.
Ja que era suficientment llesta per saber que havia d’ignorar-lo, però suficientment insegura com per fer-li cas.
Va ser tan silenciós que no es va deixar descobrir fins que no va estar dintre meu.
En aquell moment, quan es va deixar veure, ja era massa tard com per apagar-lo.
Em va ensenyar que es pot estimar i odiar alhora.
L'estimava perquè creia que em faria feliç, i l’odiava perquè m’impedia veure el mal que em feia.
Perquè amb l’“hola” em vaig ficar al cel sense saber que allò era l’infern disfressat d’àngels.
Des que el vaig començar a sentir, la nena del mirall ja no és aquella nena.
Vull tornar a ser aquella nena innocent, feliç, que pensava que fer-se gran era com una d’aquestes pel·lícules d’adolescents perfectes que surten per la televisió.
Perquè quan ets petita penses que la vida que t’espera és perfecta, però, un cop ets adolescent t’adones que no és tot tan fàcil com ens explicaven, que veritablement hi ha coses les quals fan que et preguntis, per què a mi? Jo que he fet per merèixer això?
Realment no es que hagis fet res, és que dins del teu cap es va posar una informació que no era certa, allí va aparèixer el meu “hola”.
Molts diuen que no hi ha gent que pugui creure’s l’“hola” del seu cervell, que com és possible que això passi, però jo estic aquí per mostrar-vos la meva història i demostrar que l’“hola” sí que existeix, i si li segueixes el joc, la teva ment es convertirà amb el teu pitjor enemic.
Pensem que l’“hola” és un problema, que és el nostre adversari, però de fet no és així, simplement ens avisa que dins la nostra ment hi ha una informació incorrecta, i hem de canviar-la abans que ell sigui completament dins de nosaltres.
Perquè, llavors és quan l’“hola” et consumeix tant fins al punt que ja no ets tu mateixa, que és ell.
Però, i si et diguessin que té cura, que pots superar-lo, encara que costi, que pots tornar a gaudir de la vida en tot moment...
Ho faries, no?
Doncs jo sí, ho he fet i ho tornaria a fer per tal de no tornar a viure-ho.
Ja que quan l’escoltem per primer cop pensem que tenim el control, però realment no el tenim, fa molta por, de vegades pensem que no podrem aconseguir-ho, ens volem rendir; però no podem deixar que l’“hola” guanyi.
Finalment vull dir que tot anirà bé, tot i que creiem que no, és així.
PD: Val la pena (encara que faci por). Es pot sortir d’aquí.
Andrea Pla
*Conte premiat en la categoria de 2n d'ESO del Concurs de contes breus i poemes 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada