/https://tf-cmsv2-smithsonianmag-media.s3.amazonaws.com/filer/6f/5b/6f5bf6b9-f4a5-4109-9375-e969ccf58e7c/file-20170918-8245-fvelv2.jpg)
La sang és roja,
roja com el foc
mentre crema l'alforja.
El préssec és taronja,
taronja com la calidesa
d'un prat acabat de regar.
El plàtan és groc,
groc com l'alegria
de menjar-se un albercoc.
El camp és verd,
verd com l'esperança
d'un prat creixent.
El mar és blau,
blau com un esperit
en sentir la melodia de la pau.
El raïm és morat,
morat com la por
de no tenir ningú al teu costat.
El flamenc és rosa,
rosa com l'amor
d'un home a la seva esposa.
L'ovella és blanca,
blanca com la creativitat
d'un nen en imaginar Àfrica.
La mort és negra,
negra com un cor amb tristesa,
tristesa que algun dia abandonarà.
La xocolata és marró,
marró com la senzillesa
d'un botifarró.
I de mi, què se n’ha fet?
Jo sóc una mescla
i segueixo el meu propi camí.
Marta Domingo Garcia
*Poema premiat en la categoria de 1r d'ESO del Concurs de contes breus i poemes 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada