Em vaig fixar en la lluna, en la seva forma de buscar-me cada nit, de somriure i picar-me l'ullet. Us estaria enganyant si us digués que no em vaig enamorar d'ella, creeu-me que va ser inevitable. M'agradava la seva forma de brillar, tot i que estigués envoltada de milers d'estrelles. Quan ella estava davant era impossible fixar-se en qualsevol altra cosa.
Sovint la boira intentava cobrir la seva presència, tot i això, no em feia falta veure-la per saber que estava allí, segurament, fent mitja rialla mentre m'observava, com si jo fos de vidre i ella pogués veure a través de mi, veient les pors construint un niu dintre meu i el cor bategant.
Estimada lluna, avui he conegut algú amb el teu mateix espurneig, una d'aquelles persones que t'ho fan veure tot clar amb tan sols mirar-les als ulls, d'aquelles que no saben el que valen, tot i que destaquen entre tots, segurament, perquè dins seu hi habita un lleó que li aixafa la consciència.
Apreciada lluna, m'he fet addicta a una noia. En la seva mirada habiten dues grans llars de foc i, igual que tu, il·lumina tot el que era fosc i fa feliç el món i a mi.
Isona Guasch
*Conte premiat en la categoria de 4t d'ESO del Concurs de contes breus i poemes 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada