18 de desembre de 2016

Cargol poma venjatiu




Hi havia una vegada un xiquet que es deia Dídac a qui no li importava tenir cura de la terra i del seu entorn. Un dia la seva mare li va dir que llancés les ampolles mig buides de lleixiu, detergent i càpsules de raticides als contenidors d’envasos de plàstic. Dídac aquell dia estava molt ocupat i va decidir anar més ràpid: va llançar els envasos a un arrossar que havia trobat.

Feia un temps que als arrossars del delta de l’Ebre havia arribat una espècie invasora anomenada cargol poma, que es menjava les plantes d’arròs i ponia centenars d’ous; això era un problema per als pagesos del Delta. Per solucionar-ho van decidir inundar els camps amb aigua salada i pràcticament van desaparèixer tots. Dídac no es podia imaginar que en aquell camp on va llançar les ampolles encara quedaven ous del cargol. Els residus químics d’aquests envasos van interactuar amb els gens del cargol i el va fer mutar.

Una nit al poble van començar uns crits terribles, ningú sabia què passava i a l’endemà la gent no es podia aixecar del llit, no tenien força. Els carrers de Poblenou i Balada estaven totalment buits.

Els científics es van ficar a investigar què podia estar passant. Unes setmanes després van localitzar la font del problema i el lloc exacte on va començar tot: un cargol poma mutant xuclava la força de la gent amb la seva boca gegant.

La noticia va córrer per tota Catalunya, Dídac es va sentir responsable i va reflexionar sobre el que havia fet i va pensar que havia de fer alguna cosa.

Aquella mateixa nit va decidir sortir per trobar l’amagatall del cargol poma i posar fi al problema. Amb una llanterna es va obrir pas dins de l’espessa boira i, de cop i volta, va veure com una bola gegant s’apropava a ell, cada vegada més i més. Els ulls de Dídac es van obrir com plats, no ho podia creure: un cargol poma mutant obria la seva boca, com un pop quan es menja un cranc. Dídac es va quedar bocabadat, no es podia moure, sabia que era la fi, els milers de dents del cargol es van reflectir en la seva pupil·la, va tancar els ulls mentre que un crit ensordidor el va fer saltar del seu llit. Tot era un malson. —Que bé!— va dir Dídac.


Pol Gil Pino
Escola Consol Ferré, Amposta



*Conte premiat en la categoria de primària en el VII Concurs de microrelats de terror 2016, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.