21 de desembre de 2011

Bloody Mery




Explica la història que una xica que es deia Bloody Mery es va posar molt malalta. Els seus pares que eren els seus metges la van donar com mort clínica i la van enterrar viva. Li van lligar un cordell a la mà, que l’altre extrem arribava a la superfície lligada a una campaneta. Si sonava la campaneta volia dir que estava viva i recuperada i l’havien de desenterrar ràpid.

Aquella nit feia molt de fred i el pare va acompanyar la mare dins de casa. Aquella nit el pare es va emborratxar, i quan va anar a la tomba la campaneta estava al terra. Ràpid el pare es va posar a desenterrar-la com un boig, però desgraciadament quan havia obert la tomba la nena tenia sang al pit, la tomba, tota trencada, i les... ungles... apegades... a... la... tomba. Des d’aquell dia allò es recorda com... la maledicció de Bloody Mery.

Un dia a la universitat van fer una excursió al bosc. Es van instal·lar a l’alberg, i una nit que les noies estaven parlant de la història de Bloody Mery, van desafiar una de les xiques a fer la tradició de Bloody Mery. Diuen que si et mires a l’espill, fas tres voltes i dius “Bloody Mery” tres vegades, sentiràs una campaneta; quan et miris a l’espill et veuràs borrosa i tindràs sang al pit, i si passa això... t’apareixerà Bloody Mery per darrere donant-te un espant de mort i moriràs en quatre dies.

En el moment que les xiques estaven decidint qui ho faria, una xica que estava darrere va acceptar el repte. Va anar al bany, va posar espelmes, va agafar un got amb aigua per als nervis i ho va fer. Al dir
el ritual se li va aparèixer per darrere i la xica va morir als quatres dies.

La xica es deia Megan i era cardíaca. Diuen que l’esperit de Megan ronda per les xiques que la van reptar i també per les que fan el ritual.


Nicolae Ciobanu


* Conte premiat en el II Concurs de contes breus 2011, organitzat per la biblioteca i els departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.