Exposició de cal·ligrafia de l'alumnat del curs extraescolar d'àrab

En motiu de la celebració del Dia Internacional de les Llengües Maternes, l'alumnat de les classes extraescolars d'àrab del Programa d’Ensenyament de llengua Àrab i Cultura Marroquí (LACM) que impartix el professor Rachid El Ouahi ha elaborat uns treballs de cal·ligrafia àrab que està exposada al vestíbul de l'institut.

Aquí teniu els treballs la mostra dels treballs.

Font: bloc d'Extraescolars.

Centralitzats a Barcelona

Moltes vegades creiem que el nostre parlar no és correcte, ens deixem influenciar pel centralisme de Barcelona. Però perquè el nostre parlar el considerem i consideren rar? Això és perquè no tenim costum d’escoltar les paraules que utilitzem a les Terres de l’Ebre a la televisió pública de Catalunya. És faena per tant de tots nosaltres de fer constància de que el nostre parlar pot ser tant correcte com l’oriental. Els periodistes són les principals persones que poden traslladar a l’orella de la resta dels catalans el parlar d’aquí.

Perquè un periodista que és de les Terres de l’Ebre canvia el occidental per l’oriental quan surt fora del territori? Si a poc a poc aquests periodistes parlen com és correcte parlar el català occidental no serà tan rar. No em direu que no queda millor i més amorós dir iaio o iaia a més de avi o àvia. A poc a poc estem destruint inconscientment aquest parlar tant típic d’aquí que han anat passant de generació en generació. Aquí tenim paraules com fato per no dir que tenim un conjunt de coses o també la paraula vianda que també engloba un conjunt de menjar.

Hem de ensenyar als nostres xicotets que tenim un parlar propi. M’atreveixo a dir que perdre aquestes paraules és perdre cultura, és perdre diversitat lingüística i cultural. Els ebrencs hem de ser conscients que fins i tot paraules que sentim en realitat “se les han apropiat”. En la gastronomia també fem notar-nos. Perquè no dir maçana, mangrana, pimentó i frígola a més de poma, magrana, pebrot i farigola? I que tothom sàpiga que l’arròs i la baldana, venen d’aquest territori. Hem de maldar-nos a nosaltres mateixos quan utilitzem expressions que les podríem fer d’aquí. La música d’aquí, per sort, trasllada aquest sentiment nostre de les Terres de l’Ebre i amb paraules tant correctes com qualsevol altres de les comarques del nord. El mot xec o xic, tots dos correctes, per cridar algú de forma informal crec que és menys forçat que dir noi, per exemple, inclús hi considero més autèntic.

Jo personalment crec que ens hem d’informar el que és correcte dir o el que no ho és, igual que dic que utilitzem paraules correctes també en diem de castellanismes i no podem dir paraules arreu, que per cert aquesta última paraula també és correcta per dir qualsevol cosa.

Així que ja sabeu, a partir d’ara a expandir lo nostre parlar. Aprofito per donar les gràcies a la meva professora de català Tere Izquierdo i al meu guia periodístic, escriptor i també professor de català, Albert Aragonès.

David Benito

*Text publicat a la revista Aktual, núm. 113 (gener 2013), p. 12. Reproduït a Periodisme Juvenil (10/02/2013)

¿Por qué nos exigen ser mejores?

Continuamente escuchamos de nuestros padres, nuestros profesores y nuestros amigos: «Puedes hacerlo mejor, puedes sacar mejores notas, debes ser mejor...» y la mayoría de las veces pensamos que son muy pesados por insistir siempre con lo mismo, pero si lo pienso bien veo que tienen razón porque no siempre doy todo lo que puedo, a veces me confío y pienso que ya lo sé todo y así no tengo que esforzarme más.

Pero luego al comprobar los resultados no estoy satisfecho del todo y pienso que podría haberlo hecho mejor y es cuando recuerdo la frase: «Puedes hacerlo mejor, puedes sacar mejores notas, debes ser mejor...». Todos insisten tanto en esto porque creo que me ven capaz de hacerlo mejor, claro que para ello debo esforzarme más, no conformarme con poco y aspirar a ser el mejor. La mayoría de las veces escojo el camino fácil, es decir hacer el trabajo en el menor tiempo posible, para luego jugar a la play, mirar la tele, conectarme al ordenador...

Ahora me doy cuenta de que puedo mejorar no solo en los estudios sino en todos los aspectos. Cuando juego al baloncesto, intento cada día mejorar para beneficiarme a mí y al equipo. En casa, con mis padres, pienso que puedo colaborar más, ayudándolos o simplemente no haciéndoles enfadar.

Finalmente creo que aunque ahora me resulte pesado escuchar siempre lo mismo cuando sea mayor lo agradeceré porque siempre puedo aspirar a ser algo más en la vida si me esfuerzo y doy de mí lo máximo.


Roger Antó, 2.º ESO

Two poems

Being part of your heart

We had something special but I threw it away.
I regret what I have done since that last day.

The things I have done, I just don't wanna say
I feel it too because I know it causes pain.

All I want is to be part of your heart
and to be together and never go apart.

I hope that one day you will soon realize,
how perfect are you, watchin' through my eyes.

That sweet little face

That sweet little face, that I like so much to kiss,
how sudden altered and sad it appears...
The sun goes down in a big fireball of light,
a group of frosty fireflies mourns at the night.

I'll ask them all, I'll ask them all their dreams,
I'll hear them whisper, invisible in their veins,
the cold rain falls, the rain another time sing,
to what the eternal evening is expecting to bring.

Then dry up your tears and smile me again,
for I'm sure you must feel that terrible pain,
for being naughty, and crying so long,
and never do that things you know that are wrong.


Titus Andronicus

Concurs de contes breus 2013

Cartell d'Àngela Cartil.

L'Institut Cristòfol Despuig convoca un any més el Concurs de contes breus 2013 en llengua catalana, castellana, anglesa, francesa i alemanya per a l'alumnat, professorat i personal no docent del centre.

El/la guanyador/a de cada modalitat rebrà un premi en metàl·lic de 30 euros.

El termini de presentació acaba el 5 d'abril de 2013.

Bases del concurs.

Queridos Reyes Magos!

Carta a los Reyes Magos
de Rocío Puertas, de 1r d'ESO.

*Cliqueu a sobre de la imatge per veure més gran.

Los Reyes Magos

Carta a los Reyes Magos
d'Antonio Luis García Navas, de 1r d'ESO.

*Cliqueu a sobre de la imatge per veure-ho més gran.

Treballs premiats en el concurs de Fotofilosofia 2012

Divendres 21 de desembre es va fer el lliurament dels premis de la Mostra de Fotofilosofia 2012.

Les obres que han estat guardonades són obra de les alumnes de batxillerat Maria Tofan i Alina Birdan. Aquí en teniu una petita mostra.

¿La vida es como un baile?
Alina Birdan

No ho podré dues vegades...
Maria Tofan

Si voleu veure més fotofilosofies, visiteu el bloc Fotofilosofia de l'Institut Cristòfol Despuig, de Tortosa.


Font: departament de Ciències socials.

Premis del III Concurs de microrelats de terror 2012

El jurat del III Concurs de microrelats de terror 2012, format pels responsables de la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig, amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres, ha acordat donar ex aequo els premis següents:

Relats en llengua catalana:

Categoria primària

«Els xiquets contra els fantasmes», d'Oriol Flórez, 4t de primària.
Escola Xerta (Xerta)

«Mòmies??...No hi crec», de Lara Marcoval, 6è de primària.
CEIP Jaume Balmes (Santa Bàrbara)

«En Juli i la casa encantada», d'Anna Galindo, 6è de primària.
Escola Lluís Viñas (Móra d'Ebre)

Categoria secundària

«Sorolls al cementeri», d'Aitor Fandos, ESO.
Institut de Deltebre (Deltebre)

«Carta a un viu», de Míriam Bedós, ESO.
Institut Terra Alta (Gandesa)

«Sereu els pròxims?», de Judit Pastor, 4t d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

Relats en llengua castellana:

«Una muerte dolorosa», de José Luis González, 2n d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

«No mires hacia atrás», de Fàtima Abdelouahab, 2n d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

«La última nota de Sofía», d'Olívia Stoicev, 2n d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

«El pueblo del terror», d'Àlex Checa, 1r d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

Relats en llengua anglesa:

«The damn mirror», de Wendy Cabanes, 1r de batxillerat
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

«Save my soul», de Damaris Alexandra Dorobantu, 4t d'ESO
Institut Deltebre (Deltebre)

Relats en llengua francesa:

«La visite inattendue», de Chaymae El Ouahi i Nacera Charef, 3r d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)


En aquesta tercera edició del Concurs de microrelats de terror la participació ha estat extraordinària, ja que s'hi han presentat un total de 110 relats, de la qual cosa l'organització se sent molt satisfeta.

El jurat també ha valorat molt positivament el fet que, tractant-se d'un concurs obert a tots els centres educatius, hi han participat alumnes de set centres de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre: l'Escola Xerta, l'Escola Lluís Viñas, de Móra d’Ebre, i el CEIP Jaume Balmes, de Santa Bàrbara; i els instituts de Deltebre, Sòl-de-Riu, d'Alcanar; Terra Alta, de Gandesa, i com no podia ser d'altra manera, l'Institut Cristòfol Despuig, de Tortosa.

El lliurament dels premis es farà divendres 21 de desembre de 2012 al vestíbul de l’Institut Cristòfol Despuig en el transcurs de la cantada de nadales en català, castellà, anglès, francès, alemany, llatí grec clàssic a càrrec de l'alumnat del centre.

Si voleu llegir els relats premiats, cliqueu a sobre dels títols dels relats o descarregueu-vos el llibre a la Mediateca de l'Institut Cristòfol Despuig.

Els xiquets contra els fantasmes

Hi havia una vegada, fa cent anys, quatre xiquets que es deien Oriol, Hèctor, Joan i Gerard. Un dia els xiquets van anar a una casa molt velleta, que estava tot ple d'aranyes i de teranyines.

Els xiquets quan van entrar van sentir sorolls. Oriol deia que eren fantasmes, però els altres deien que era el vent.

Van investigar la casa i els quatre van veure deu fantasmes. Se'n van anar corrents, però es van perdre. Llavors, l'Oriol va tindre una idea. Allà hi havia una aspiradora i amb ella van anar a caçar els fantasmes i en van caçar nou.

Finalment van capturar l'altre fantasma i van celebrar-ho amb una festa.

Conte contat, el conte s'ha acabat.


Oriol Flórez García


*Conte premiat en el III Concurs de microrelats de terror 2012, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.