18 de febrer del 2013

¿Por qué nos exigen ser mejores?


Continuamente escuchamos de nuestros padres, nuestros profesores y nuestros amigos: «Puedes hacerlo mejor, puedes sacar mejores notas, debes ser mejor...» y la mayoría de las veces pensamos que son muy pesados por insistir siempre con lo mismo, pero si lo pienso bien veo que tienen razón porque no siempre doy todo lo que puedo, a veces me confío y pienso que ya lo sé todo y así no tengo que esforzarme más.

Pero luego al comprobar los resultados no estoy satisfecho del todo y pienso que podría haberlo hecho mejor y es cuando recuerdo la frase: «Puedes hacerlo mejor, puedes sacar mejores notas, debes ser mejor...». Todos insisten tanto en esto porque creo que me ven capaz de hacerlo mejor, claro que para ello debo esforzarme más, no conformarme con poco y aspirar a ser el mejor. La mayoría de las veces escojo el camino fácil, es decir hacer el trabajo en el menor tiempo posible, para luego jugar a la play, mirar la tele, conectarme al ordenador...

Ahora me doy cuenta de que puedo mejorar no solo en los estudios sino en todos los aspectos. Cuando juego al baloncesto, intento cada día mejorar para beneficiarme a mí y al equipo. En casa, con mis padres, pienso que puedo colaborar más, ayudándolos o simplemente no haciéndoles enfadar.

Finalmente creo que aunque ahora me resulte pesado escuchar siempre lo mismo cuando sea mayor lo agradeceré porque siempre puedo aspirar a ser algo más en la vida si me esfuerzo y doy de mí lo máximo.


Roger Antó, 2.º ESO

Two poems



















Being part of your heart

We had something special but I threw it away.
I regret what I have done since that last day.

The things I have done, I just don't wanna say
I feel it too because I know it causes pain.

All I want is to be part of your heart
and to be together and never go apart.

I hope that one day you will soon realize,
how perfect are you, watchin' through my eyes.























That sweet little face

That sweet little face, that I like so much to kiss,
how sudden altered and sad it appears...
The sun goes down in a big fireball of light,
a group of frosty fireflies mourns at the night.

I'll ask them all, I'll ask them all their dreams,
I'll hear them whisper, invisible in their veins,
the cold rain falls, the rain another time sing,
to what the eternal evening is expecting to bring.

Then dry up your tears and smile me again,
for I'm sure you must feel that terrible pain,
for being naughty, and crying so long,
and never do that things you know that are wrong.


Titus Andronicus

21 de gener del 2013

Concurs de contes breus 2013

Cartell d'Àngela Cartil.

L'Institut Cristòfol Despuig convoca un any més el Concurs de contes breus 2013 en llengua catalana, castellana, anglesa, francesa i alemanya per a l'alumnat, professorat i personal no docent del centre.

El/la guanyador/a de cada modalitat rebrà un premi en metàl·lic de 30 euros.

El termini de presentació acaba el 5 d'abril de 2013.

Bases del concurs.


17 de gener del 2013

Queridos Reyes Magos!



Carta a los Reyes Magos
de Rocío Puertas, de 1r d'ESO.


*Cliqueu a sobre de la imatge per veure més gran.

Los Reyes Magos



Carta a los Reyes Magos
d'Antonio Luis García Navas, de 1r d'ESO.


*Cliqueu a sobre de la imatge per veure-ho més gran.

21 de desembre del 2012

Treballs premiats en el concurs de Fotofilosofia 2012

Divendres 21 de desembre es va fer el lliurament dels premis de la Mostra de Fotofilosofia 2012.


Les obres que han estat guardonades són obra de les alumnes de batxillerat Maria Tofan i Alina Birdan. Aquí en teniu una petita mostra.

¿La vida es como un baile?
Alina Birdan
No ho podré dues vegades...
Maria Tofan

Si voleu veure més fotofilosofies, visiteu el bloc Fotofilosofia de l'Institut Cristòfol Despuig, de Tortosa.


Font: departament de Ciències socials.

20 de desembre del 2012

Premis del III Concurs de microrelats de terror 2012


El jurat del III Concurs de microrelats de terror 2012, format pels responsables de la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig, amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres, ha acordat donar ex aequo els premis següents:

Relats en llengua catalana:

Categoria primària

«Els xiquets contra els fantasmes», d'Oriol Flórez, 4t de primària.
Escola Xerta (Xerta)

«Mòmies??...No hi crec», de Lara Marcoval, 6è de primària.
CEIP Jaume Balmes (Santa Bàrbara)

«En Juli i la casa encantada», d'Anna Galindo, 6è de primària.
Escola Lluís Viñas (Móra d'Ebre)

Categoria secundària

«Sorolls al cementeri», d'Aitor Fandos, ESO.
Institut de Deltebre (Deltebre)

«Carta a un viu», de Míriam Bedós, ESO.
Institut Terra Alta (Gandesa)

«Sereu els pròxims?», de Judit Pastor, 4t d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

Relats en llengua castellana:

«Una muerte dolorosa», de José Luis González, 2n d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

«No mires hacia atrás», de Fàtima Abdelouahab, 2n d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

«La última nota de Sofía», d'Olívia Stoicev, 2n d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

«El pueblo del terror», d'Àlex Checa, 1r d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

Relats en llengua anglesa:

«The damn mirror», de Wendy Cabanes, 1r de batxillerat
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)

«Save my soul», de Damaris Alexandra Dorobantu, 4t d'ESO
Institut Deltebre (Deltebre)

Relats en llengua francesa:

«La visite inattendue», de Chaymae El Ouahi i Nacera Charef, 3r d'ESO
Institut Cristòfol Despuig (Tortosa)


En aquesta tercera edició del Concurs de microrelats de terror la participació ha estat extraordinària, ja que s'hi han presentat un total de 110 relats, de la qual cosa l'organització se sent molt satisfeta.

El jurat també ha valorat molt positivament el fet que, tractant-se d'un concurs obert a tots els centres educatius, hi han participat alumnes de set centres de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre: l'Escola Xerta, l'Escola Lluís Viñas, de Móra d’Ebre, i el CEIP Jaume Balmes, de Santa Bàrbara; i els instituts de Deltebre, Sòl-de-Riu, d'Alcanar; Terra Alta, de Gandesa, i com no podia ser d'altra manera, l'Institut Cristòfol Despuig, de Tortosa.

El lliurament dels premis es farà divendres 21 de desembre de 2012 al vestíbul de l’Institut Cristòfol Despuig en el transcurs de la cantada de nadales en català, castellà, anglès, francès, alemany, llatí grec clàssic a càrrec de l'alumnat del centre.

Si voleu llegir els relats premiats, cliqueu a sobre dels títols dels relats o descarregueu-vos el llibre a la Mediateca de l'Institut Cristòfol Despuig.


Els xiquets contra els fantasmes


Hi havia una vegada, fa cent anys, quatre xiquets que es deien Oriol, Hèctor, Joan i Gerard. Un dia els xiquets van anar a una casa molt velleta, que estava tot ple d'aranyes i de teranyines.

Els xiquets quan van entrar van sentir sorolls. Oriol deia que eren fantasmes, però els altres deien que era el vent.

Van investigar la casa i els quatre van veure deu fantasmes. Se'n van anar corrents, però es van perdre. Llavors, l'Oriol va tindre una idea. Allà hi havia una aspiradora i amb ella van anar a caçar els fantasmes i en van caçar nou.

Finalment van capturar l'altre fantasma i van celebrar-ho amb una festa.

Conte contat, el conte s'ha acabat.


Oriol Flórez García


*Conte premiat en el III Concurs de microrelats de terror 2012, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.

Mòmies...??? No hi crec.


Mai no he vist una mòmia, fins l'altre dia.

Vam anar tota la classe d'excursió a un museu. Uns amics i jo bromejavem i vam dir:
-En aquest sarcòfag no hi ha cap mòmia! -deia un.

-Quina tontada el de les mòmies! -deia un altre.

I així successivament tots.

Al cap d'una estona feiem jocs i nosaltres no ens vam adonar que els altres ja fugien perquè havien de tancar el museu.

Vam anar al servei i com que el museu estava tancat vam sortir tots pitant perquè hi havia una mòmia orinant i una altra mirant com orinava perquè a ella li tocava després.
Quan vam sortir del vàter, vam veure que una mòmia sortia del seu sarcòfag i es dirigia cap a natros. Espantats de por, cridàvem i ens amagàvem, però al lloc que ens amagàvem ens sortia una altra mòmia, i una altra, i una altra...

De la por i els plors ens vam adormir tots. Quan la mòmia va veure que estàvem tots adormits, es va treure el paper de vàter que duia embolicat i se'l va canviar per un de net. Com que va veure que estava a punt d'obrir el museu, es va menjar una hamburguesa ràpidament i es va posar una altra vegada al sarcòfag.

Només ens havia espantat perquè no ens quedéssim més allí, i que no badéssim!


Lara Marcoval López


*Conte premiat en el III Concurs de microrelats de terror 2012, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.

En Juli i la casa encantada


Tot va començar, quan en Juli estava jugant a pilota al carrer i... zaass! Se li va penjar la pilota a cal Macarroni, una fosca casa encantada on vivia un vampir i una bruixa. En Juli va trucar al timbre i es va sentir:

-Casa encantada! Puaahahah! –amb una veu tenebrosa.

Mentre estava pendent de la cançoneta, la bruixa Pirla Macarroni va obrir la porta i li va dir:

-Que vols crianxo?

-Se m’ha penjat la pilota al teu jardí-cementiri.

-Doncs no té la donaré! -va dir la Pirla amb cara de dolenta.

En Juli va començar a plorar i, abans que marxés corrent, la bruixa el va enxampar i van entrar ràpid i corrents perquè ningú s'adonés.En Juli es va fixar sobretot en la cuina. Estava plena de rates i teranyines d’aranya. Era fastigós! De cop en Juli va dir:

-A on em portaràs?

-Ja ho veuràs! Hahahahh...

La Pirla i el vampir Pirulo el van portar a la sala d’encanteris. Quan van obrir la porta van sortir vint-i-cinc ratpenats. El xiquet es va esglaiar. El Pirulo el va agafar i el va lligar a la cadira, i el van obligar a veure un got amb sang de vampir. En Juli se’l va veure perquè sinó el Werrie (el gat de la Pirla), l’esgarraparia i el deixaria sense roba. Al cap de cinc minuts en Juli es va quedar adormit i abans que es despertés la Pirla es va posar davant de la cassola de fer encanteris i assenyalant-lo va dir:

Rata, ratet, si no et despertes
et convertiràs en vampiret
i ningú sabrà qui ets!

Al cap d’uns instants es va despertar. Va veure que era un vampir i va preguntar desconcertat:

-Què ha passat?


Anna Galindo


*Conte premiat en el III Concurs de microrelats de terror 2012, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.