Han quedat un grup d'amics a un restaurant a les vuit de la tarda.
—On esteu? Acabo d'arribar i ningú està, encara.
—Estic arribant, tranquil.
—Jo estic en un embús, quan pugue avanço a tots.
—És que jo no sé quina roba posar-me i encara no m'he dutxat.
El cambrer s'apropa a la taula de quatre.
—Està esperant un acompanyant?
—Tant de bo! N’estic esperant tres i són els amics més lents que tinc.
El cambrer es retira després de quedar-se sorprès.
—Xic, m'acabes de dir que estàs arribant, per on pares?
—Sí, sí, és que m'he trobat ma cunyada, ja estic pel carrer del restaurant.
—I els altres que feu? Que ja són les vuit i quart!
—Ara, ara estic a punt d'avançar-los a tots.
—Us passo foto d'outfits?
L'amic que es troba al restaurant està desesperat i comença a suar.
—Vol que li porti alguna cosa per a beure?
—Per favor!
L'amic que encara es troba a casa passa deu fotos ensenyant roba seva.
—Digueu-me quina us agrada més.
—A mi la foto número dos.
—A mi la cinc.
—Fica't la roba de la foto set i punto, va corre!
—Però és que amb la dos està més guapa.
—Tu no estaves pel carrer del restaurant?
Entra l'amic que venia en cotxe.
—Nen, on estan els altres?
—Jo ja passo. Vaig a demanar, que tinc gana.
—Però...
—Shhh, tinc gana.
El cambrer veu que un dels dos xics de la taula té la mà alçada.
—Bones!
—Xic, ja són les vuit i trenta-vuit.
—Esteu ja tots o falta algú?
—Ho sento, encara en falta un, però si no li sap greu em pot portar la carta, perquè jo, no sé ells, però jo tinc molta gana.
Sona el telèfon.
—Estic sortint ara mateix de casa, vaig en bici. Tardo deu minuts, si no caic pel camí.
—Agafa un taxi que te'l pago jo.
—Va, demana'm una hamburguesa.
—En aquest restaurant no hi ha hamburgueses.
—Que pijos que sou tots.
El cambrer comença a portar els entrants.
—Bé, i com us ha anat el dia?
—Fins que no mengi, malament.
—Hola, xics, perdoneu per tardar.
—Ja són les nou, eh!
—Bé, ja estem tots aquí. Anem a sopar tranquils i a gaudir, que fa sis mesos que no ens reunim.
—I per què serà?
—Perquè sempre es repeteix la mateixa història.
Belén Perona Rivera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada