18 de desembre de 2015

L’ombra de l’Arnau


L’Arnau era un nen molt alegre i eixerit. Sempre estava content i reia tot el dia. Ajudava la mare a tothora i al vespre jugava amb el pare o amb els amics. Però l’Arnau tenia un petit problema: la seva ombra. Aquesta curiosa ombra era una mica cabuda. Quan l’Arnau anava cap a la dreta, l’ombra anava cap a l’esquerra. Quan l’Arnau pujava les escales, l’ombra les baixava. Si l’Arnau estava content, l’ombra s’empipava i si l’Arnau reia, l’ombra plorava.

Un dia, mentre l’Arnau estava dormint, l’ombra se li va tirar al damunt. L’Arnau es va despertar molt angoixat i va intentar amb totes les seves forces traure-se-la de sobre. Ell cridava i cridava espentejant l’ombra sense èxit. L’Arnau plorava i plorava. Al cap d’una estona la mare el va sentir i va anar a la habitació. A l’obrir el llum l’ombra va marxar i l’Arnau va continuar plorant una bona estona abraçat a la seva mare.

Des de aquell incident, l’Arnau ja no va ser mai més el mateix. La seva ombra jugava, estava contenta i reia, mentre que l’Arnau es va convertir en un noi avorrit, trist i ploraner.

I cada nit la seva ombra el visitava i se li posava al damunt com si el volgués ofegar...


Xavi Marcoval López
Escola Jaume Balmes, Santa Bàrbara.



*Conte premiat en la categoria de primària en el VI Concurs de microrelats de terror 2015, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.