18 de desembre de 2015

Les set de la matinada


Camino per la vora de la riera. Falten un parell d'hores perquè l'alba doni la benvinguda al dia. Miro el rellotge i comprovo que, efectivament, tinc temps. Les meves mans estan ensangonades i les sabates plenes de terra, que cruixen a cada pas que faig. Damunt l'esquena, carrego la noia a qui he tret la vida.

Ho he tornat a fer, he mort algú. Els mato i després me'n guardo els cossos. M'he tornat una assassina que gaudeix veient sofrir les seves víctimes.

Quan ja estic a casa, pujo a les golfes i deixo el cos sobre el cinquè llit. Als altres jeuen els bessons de la casa del costat, la meva àvia i la meva primera víctima, el meu pare.

Un, dos, tres, quatre, cinc, sis llits... Ara només falta un difunt. I d'aquí a onze minuts tocaran les set del matí.

Agafo el ganivet i me'l clavo al cor. Noto unes punxades i una esgarrifança em va pujant al coll, se'm paralitzen les cames, el tronc, els braços i, a poc a poc, el cervell. Tanco els ulls i la meva ànima desapareix en la foscor.

Ja hi som tots.



Rut Salvadó Bertomeu
Institut de Deltebre, Deltebre.



*Conte premiat en la categoria de secundària en el VI Concurs de microrelats de terror 2015, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.