Marc era un jove que vivia anticipant-se a les pèrdues. S'havia passat la meitat de la seva infància desitjant que aquest període no acabés, i la resta de la seva vida, enyorant aquells instants de bellesa i llibertat. La seva germana Sara era absolutament diferent, l'únic que li importava era el present i vivia cada instant com si fos l'últim.
Entre Sara i Marc hi havia una extrema connexió; tal és així que quan eren petits solien fins i tot emmalaltir junts. El primer a emmalaltir sempre era Marc i als pocs dies la seva germana apareixia amb els exactes símptomes i era diagnosticada i tractada de la mateixa manera que ell. Sara culpava Marc per emmalaltir i passar-li el seu mal; però, no hi havia dia que gaudís més que aquells que passava tancada al costat del seu germà.
El temps va passar i les circumstàncies van provocar que entre els germans s'obrís un abisme. La mort dels pares va ser un detonant important d'aquella separació ja que a la Sara li va costar molt acceptar-la i cada vegada que es veien es posava a plorar desconsoladament com quan era nena. La germana va decidir que no podien seguir veient-se, perquè tard o d'hora aconseguiria que també ella caigués en aquest pou fosc del que Marc no mostrava indicis de voler sortir. A més, Sara va pensar que si deixava de veure el seu germà evitaria morir de jove, cosa a la qual li tenia moltíssima temor. Estava convençuda que, per la manera de ser de Marc, aviat emmalaltiria d'alguna cosa greu i si ella ho sabia, possiblement desenvoluparia la mateixa malaltia. I si d'alguna cosa estava segura era de no voler morir.
Sara no estava tan equivocada. Marc va emmalaltir greument als trenta anys i va haver de sotmetre's a dos llargs anys de tractament i sofriment, en la més absoluta soledat. En tornar a casa, el mateix dia que li havien donat l'alta, va trobar un missatge al contestador del seu telèfon: la seva germana Sara acabava de morir de la mateixa malaltia que ell havia vençut.
Max Rodríguez, 3r d'ESO
Premi del IX Concurs de relats breus 2019, en la categoria de 3r d'ESO en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada