16 de juny de 2014

Premis IV concurs TU OPINES. Categoria Gerard Vergés, el nostre poeta


Gerard Vergés, el nostre poeta


Lamentablement  vaig conèixer les obres de Gerard Vergés després de la seva mort, no tenia ni idea de que a Tortosa teníem un gran poeta de la literatura catalana.

Després d'assabentar-me de la seva mort, vaig voler buscar informació de les seves obres literàries, sentia curiositat per saber-ne més del poeta de les nostres terres. Vaig saber que havia nascut  a Tortosa l'any 1931 i que es va dedicar a la literatura tot i tenir una professió ben diferent. Vaig veure que va començar a publicar tard.  De les seves obres literàries destaquen els llibres de poesia: L'ombra rogenca de la lloba (1982), Long play per a una ànima trista (1986), Lliri entre cards (1988) (entre altres), i la seva traducció de Tots els sonets de Shakespeare (1993) va ser guardonada amb el premi Serra d'Or de Traducció 1994. Els títols ja remetien a tradicions culturals ben diverses: Roma, els poetes provençals, Àusias i fins i tot Shakespeare. Cal dir que gairebé em faig enrere del meu propòsit de llegir alguna cosa seva, vaig pensar que potser seria difícil d'entendre.

 Tot i així, vaig agafar dos llibres que m'havien recomanat:  La insostenible lleugeresa del vers i Lliri entre cards, primer els vaig donar una ullada i després em vaig adonar que eren molt interessants.
El llibre de Lliri entre cards són poemes dedicats a personatges de la literatura i la cultura de tots els temps, com  ara Ovidi, Góngora, Shakespeare o Pere IV entre altres. Això dóna la mesura de la seva àmplia cultura, un exemple d'humanista en ple segle XX a Tortosa, qui ho havia de dir!
Hi ha poemes molt bonics, que toquen l'ànima i també són fàcils d'entendre. De tots em va captivar especialment el poema anomenat “Torneig d'amor” - En lloor de Carmesina i Tirant, molt proper i càlid. M'agrada la manera que té d'acostar temes de la cultura a la vida quotidiana.

Tinc curiositat per saber més coses d'ell i per llegir-ne. He descobert un poeta que m'arriba. També crec que és una llàstima que hagi de desaparèixer un personatge tan insòlit per tenir-ne notícia. I em poso a pensar que potser a les classes, a banda del Tirant hauríem de llegir poemes de personatges més propers en el temps i l'espai. Potser la seva obra hauria d'haver estat més divulgada a la seva ciutat.

Serà veritat que ningú és profeta a la seva terra....

                                  
                                                                                                          Micaela Torres, 2n Bat
                                                                                                     Institut Cristòfol Despuig. Tortosa