Consumir amb responsabilitat

D’on prové i quines són les condicions de treball del producte que he consumit?

El producte escollit ha estat una peça de roba de la marca de moda Zara fabricat a Bangla-Desh.



Amancio Ortega, fundador i principal accionista del Grup Inditex, l’empresa que hi ha darrere de les marques Zara, Pull and Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarious, Oysho, Zara Home i Uterqüe es va convertir en la tercera fortuna mundial més important del món. Ell s’ha enriquit a força de treballar de valent, creant riquesa i ocupació a les costureres gallegues (ja que ell és de Galícia) que han aixecat durant dècades les marques del Grup Inditex treballant durament a canvi de salaris més aviat modestos.

En l’expansió de la compañía, la contractació de la confecció a fàbriques repartides per tot el món s’ha convertit en la norma. Inditex és el principal client de les fàbriques i dels tallers de països com ara Bangla-Desh, Cambodja o el Marroc.



El cost de la roba barata

La precarietat dels tallers asiàtics són els costos de producción més baixos del món: salaris que no donen ni per viure, jornades inacabables al ritme de les comandes, problemes de seguretat laboral i deficiències estructurals als edifics que els acullen.

La marca de moda es defensa dient que te la seva pròpia conducta a l’hora de contractar les empreses que els proveeixen les peces. Abans d’establir cap relació amb un proveïdor, Inditex, el principal grup empresarial de l’Estat, assegura que es fan auditories socials i que vigilen les condicions de treball de les fàbriques, s’analitza la no utilització de treball infantil, la seguretat de les instal·lacions, les remuneracions i els horaris. I és la qüestió, fnalment, és qui supervisa el compliment d’aquestes exigències. El mateix govern de Bangla-Desh, “per falta de capacitat o voluntat, no ha aprovat cap llei per controlar l’acció de les empreses multinacionals al seu país.”

Per tant, no podem obviar, que part de la responsabilitat de les condicions pèssimes laborals dels treballadors a les fabriques tèxtils de Bangla-Desh és del mateix govern per no impulsar polítiques i sense estímuls per proposar millores en els seu sistema clarament pessimista.


Mireia Subirats

Què passa amb el coltan?

Què és el coltan?

El coltan és un mineral que s’utilitza per fabricar components claus dels mòbils, smartphones i dispositius electrònics portàtils cada vegada més potents i sofisticats. Se’l menciona com a resposable indirecte, en part, de l’atroç guerra crónica que pateix la República Democràtica del Congo, on es troben les majors reserves mundials del coltan.

Conseqüències d’utilitzar el coltan

La guerra del Congo és la guerra dels minerals, que un cop tractacts serán indispensables entre altres usos, per a la telefonia mòbil. Tres quartes parts del coltan comercialitzat al món surt del Congo i una bona part procedeix de les mines de l’est controlades per grupd rebels que, amb estructures militars, “exporten a l’estranger, amb els diners financen la guerra”, expliquen. Són els que es coneix com a “minerals de sang”, perquè fins a arribar a la butxaca del consumidor transformats en qualsevol producte han deixat un rastre tràgic de motors i violacions de dones i drets humans.

Caddy Adzuba

Caddy Adzuba és una abogada, periodista, locutora i activista pels drets de les dones, la infància i llibertat de pensament de premsa del Congo. Ella, en una entrevista explica com en els seus propis ulls veu, gairebé diàriament, violacions i explotacions dels nens i dones: “El pitjor és que les nostres dones són violades i els nens són esclaus a les mines per satisfer els desitjos d’Occident”, lamenta, tot i que jura i perjura que ningú no s’ha de sentir culpable, ni desitjar un mòbil nou ni d’acollir un esdeveniment com el Mobile Worl Congress. Fer de la necessitat, virtut: l’activista reclama de fer servir l’aparador mundial de la cita de la telefonía mòbil per ‘crear diàleg’ entre totes les parts del sector i ‘parlar de la veritat’ del que passa en aquell racó del món.


Mireia Subirats, 4t d'ESO