Hi havia una vegada una família que va decidir anar a conèixer la Romania profunda. Van viatjar amb avió a la ciutat de Transilvània. Ells no havien pujat mai a un avió.
Quan van arribar es van recórrer tota la regió amb la finalitat del que més il.lusió els feia, conèixer el poble de Bran, en el qual va viure i morir el comte Vladímir, conegut familiarment com l´empalador o també conegut, en moltes històries de terror, amb el nom del comte Dràcula. La família va decidir visitar el castell i conèixer la vertadera història.
Van visitar el castell ansiosament. Els van explicar que el comte empalava les seves víctimes i les exposava al davant del castell per a què no fos atcat i al mateix temps es bevia la seva sang per a sobreviure. La família es va quedar molt sorpresa pels detalls de les explicacions.
Recorrent les dependències del castell, van entrar en una de les zones prohibides, que no estaven obertes al públic i es van quedar atrapats. Quan se´n van adonar ja eren sols en aquell terrorífic castell, en pocs instants van començar a sentir sorolls de cadenes inquietants. Quan se´n van adonar... el comte Vladímir... estava allí! Davant seu!
El pànic els cobria però van aconseguir escapar per una de les finestres del castell, tot i que el més petit de la família no va poder saltar, va quedar subjectat per la cama a mans de Vladímir que li va clavà una mossegada. Estira que estiraràs el van treure com van poder.
Arribant a l´hotel on estaven allotjats, aterrits, van contar la història que acabaven de passar, sense que ningú s´ho cregués.
Acabada la seva estança de vacances van tornar a casa sense donar-li cap importància al que havia passat. Uns dies després el nen es va ficar molt malalt i la família es va espantar, preguntaven el que havia passat però...
Ningú els creia...
Qui era realment?...
El comte Vladímir?
Qui ho sap?...
Lluís Casanova León
Escola Sant Miquel de Deltebre
*Conte premiat en la categoria primària en el IV Concurs de microrelats de terror 2013, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.
la tanquil·litat que donen dos croissants, imagino
-
Vaig en cotxe per un carrer on l’ajuntament fa obres en un costat de la
vorera. Alenteixo la marxa perquè davant meu va, pel mig de la calçada, un
hom...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada