Hi havia una vegada una família que va decidir anar a conèixer la Romania profunda. Van viatjar amb avió a la ciutat de Transilvània. Ells no havien pujat mai a un avió.
Quan van arribar es van recórrer tota la regió amb la finalitat del que més il.lusió els feia, conèixer el poble de Bran, en el qual va viure i morir el comte Vladímir, conegut familiarment com l´empalador o també conegut, en moltes històries de terror, amb el nom del comte Dràcula. La família va decidir visitar el castell i conèixer la vertadera història.
Van visitar el castell ansiosament. Els van explicar que el comte empalava les seves víctimes i les exposava al davant del castell per a què no fos atcat i al mateix temps es bevia la seva sang per a sobreviure. La família es va quedar molt sorpresa pels detalls de les explicacions.
Recorrent les dependències del castell, van entrar en una de les zones prohibides, que no estaven obertes al públic i es van quedar atrapats. Quan se´n van adonar ja eren sols en aquell terrorífic castell, en pocs instants van començar a sentir sorolls de cadenes inquietants. Quan se´n van adonar... el comte Vladímir... estava allí! Davant seu!
El pànic els cobria però van aconseguir escapar per una de les finestres del castell, tot i que el més petit de la família no va poder saltar, va quedar subjectat per la cama a mans de Vladímir que li va clavà una mossegada. Estira que estiraràs el van treure com van poder.
Arribant a l´hotel on estaven allotjats, aterrits, van contar la història que acabaven de passar, sense que ningú s´ho cregués.
Acabada la seva estança de vacances van tornar a casa sense donar-li cap importància al que havia passat. Uns dies després el nen es va ficar molt malalt i la família es va espantar, preguntaven el que havia passat però...
Ningú els creia...
Qui era realment?...
El comte Vladímir?
Qui ho sap?...
Lluís Casanova León
Escola Sant Miquel de Deltebre
*Conte premiat en la categoria primària en el IV Concurs de microrelats de terror 2013, organitzat per la biblioteca amb el suport dels departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.
Rellotge de braços caiguts
-
Entro en una joieria i darrere del taulell veig una lleixa plena de
rellotges. Seguint els cànons del màrqueting, totes les busques marquen les
deu i ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada