Rellotge de braços caiguts
-
Entro en una joieria i darrere del taulell veig una lleixa plena de
rellotges. Seguint els cànons del màrqueting, totes les busques marquen les
deu i ...
21 de desembre del 2011
Antoni
Alguna vegada quan estàs en algun lloc sol, no sents que algú et mira, però tu saps que estàs sol? Bé, jo et diré la el que et podria estar observant.
Fa algun temps, un nen de set anys anomenat Antoni, com cada dia, anava de tornada del col·legi cap a casa pel mateix lloc, però un dia un gos negre ferit d’una pota es va creuar pel seu camí. Antoni, commogut, va anar darrere del gos, el va seguir fins a un lloc desolat i mentre el nen es va girar per veure on era, el gos va desaparèixer. Llavors el nen, perdut, va anar a buscar ajuda per poder tornar a casa, però no va trobar més que una petita caseta. En veure que es feia de nit, es va ficar dins sense dubtar-ho, però en entrar diuen que Antoni crit i crit de desesperació, i no hi havia ningú per socórrer-lo, però.
Per què cridava Antoni? Diuen que quan va entrar a la caseta una ombra sense cos el va mirar als ulls amb uns ulls grocs, i llavors Antoni es va quedar petrificat de l’ensurt i va morir.
L’endemà la policia amb la seva mare el van anar a buscar, i per la informació que els van donar van arribar a la caseta. Amb prou feines van entrar i van veure el cos sense vida d’Antoni a terra, però el més estrany va ser que a l’acostar-se al cos van veure que el ulls de Antoni estaven de color groc. Els policies, amb una mica de por, se’l van endur i en el moment que anaven a sortir un policia va mirar enrere perquè va creure que alguna cosa l’observava, i el que va veure va ser dos parells d’ulls grocs. Però, de qui eren aquest parell d’ulls addicionals? Llavors el policia ple de por no va dir res, però en el camí va embogir i es va suïcidar amb la seva pistola i ningú va saber per què ho va fer.
I ara el que et diré no és un joc: si quan et trobes sol i repeteixes tres vegades el nom de Antoni amb veu clara i forta sents que algú et mira darrere teu, t’aconsello que no et donis volta o podries quedar marcat de per vida.
Jo ho he intentat tot just una vegada, però no ho vaig fer directament, sinó a través d’un mirall i el que vaig veure va ser un parell d’ulls
amenaçadors de color groc que em va hipnotitzar per alguns segons.
Si no hagués estat per la meva mare que va trucar a la porta potser mai m’hagués despertat.
Per això t’aconsello no mirar cap enrere, perquè encara que no ho vaig veure diuen que no només t’apareix un parell d’ulls, sinó dos parells: un parell són de Antoni, l’altre parell no es pot saber amb exactitud, però diuen que són els mateixos amb què va mirar Antoni abans de morir.
Aquesta història és un fet real. Espero que no intentis realitzar-la o quedaries marcat de per vida.
Sara El Melladi
* Conte premiat en el II Concurs de contes breus 2011, organitzat per la biblioteca i els departaments de Català, Castellà i Llengües estrangeres de l'Institut Cristòfol Despuig.
Etiquetes de comentaris:
català,
contes de terror,
Institut Cristòfol Despuig,
premis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada