Fa fresqueta, però mereix la pena patir una miqueta de fred per veure l’espectacle. N’he sentit parlar, d’aquestes, per la televisió, i ara que tinc l’edat per poder viatjar sola, he decidit anar a un dels pocs països on s’hi aprecien.
Són les tres de la matinada i m’estic morint de son, però sols es poden apreciar a aquestes hores. Estic al cotxe que he llogat per uns dies i em tapo amb una manta per entrar més aviat en calor. Observo el meravellós espectacle que les aurores boreals m’ofereixen, com les diferents ones decoren el cel d’espectaculars colors. Em sento com si estigués en un somni i no em volgués despertar mai més... Doncs, no vull tornar.
Patricia Beatriz Ordean
Accèssit del X Concurs de relats breus 2020, en la categoria de 4t d’ESO en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada