Les disfresses misterioses

Hi havia una vegada un grup de nens que es deien Pep, Rita, Lola i Max. Un dia van anar a un museu i, sense voler, van tombar un quadre. Darrere del quadre van trobar un mapa trencat i la Rita el va agafar i el va començar a mirar. Era el mapa del tresor, on hi deia:

Les pistes heu de trobar i el segon mapa us apareixerà. Divertiu-vos! Aaaaarrr, Jijijijijijijiji, Buuuuuuuhhh, Aaaauuuuuu...

L’endemà van anar al col·legi i els van castigar sense pati. Estaven sols al laboratori i el Max, per jugar, va treure el barret de l’esquelet i van trobar l’altre tros del mapa. El Pep el va agafar i el va començar a mirar. En aquest mapa hi deia:

Molt bé! Si us heu divertit... continueu així. Ara, recolliu.

A la classe van començar a recollir i darrere la pissarra van trobar el tercer mapa. La Lola va agafar el mapa i en aquest hi deia:

Molt bé! Ara us toca una nova pista. Mireu.

Van anar a la classe de plàstica i van mirar, sense tocar, els treballs que hi havia. El Max, qui mirava atentament, va trobar el mapa i el va agafar. En aquest hi deia:

Heu trobat el quart mapa. Busqueu el tresor al carrer de la Por, que obrireu amb la clau que trobareu just quatre passes cap al nord.

Tots van començar a córrer i el Pep, a sota d’una pedrota gegant del carrer indicat al mapa, va trobar el tresor. Amb una brúixola van saber on era el nord i el Max va comptar les quatre passes. Van fer un forat al terra i, allí, dins d’una bossa de plàstic, hi havia la clau.

Van obrir el tresor i van trobar-hi quatre disfresses: una de pirata, una altra de bruixa, una de fantasma i una altra d’home llop. El Max es va disfressar d’home llop, el Pep de pirata, la Lola de fantasma i la Rita de bruixa. Els anaven a la mida i van anar a celebrar Halloween.

S’ho van passar molt bé, van recollir molts caramels, però l’endemà les disfresses no se les podien treure i el caràcter dels quatre amics va canviar totalment. A Max li van començar a aparèixer uns ullals enormes, a la Rita li canviar el somriure i li va sortir una berruga al nas, a la Lola li desapareixien les cames i els braços a poc a poc i, finalment, el Pep va perdre un ull i la mà dreta, la que feia servir per escriure...

Mai no oblidaran aquell dia que els va canviar la vida.


Anna Mas Ferrús
Escola Sant Miquel, Ascó

*Conte premiat en la categoria de primària en el IX Concurs de microrelats de terror 2018, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.