Hi havia una vegada, a Londres, una nena de dotze anys estava dormint en una casa prop del Big Ben. En el silenci de la nit van sonar les campanades de les dos del matí. La nena (que es deia Júlia) es va despertar i es va estranyar perquè s’havia despertat per culpa de les campanades. De cop li va sonar el mòbil i era que la seva amiga Maria li havia enviat un vídeo de por com solia enviar-li. Allí deia que el vídeo anava que una família molt rica es comprava nou plats d’or i quan els contava en sortien deu. Júlia va fer un clic al “Play” i el vídeo anava tot bé fins que a l’hora de contar plats en contava 8!
La nena va enviar-li un missatge a Maria preguntant-li si era una broma de por, es va esperar uns minuts contemplant la misteriosa i tenebrosa nit i al cap d’una estona va sonar el mòbil. Ella amb una gran intriga va agarrar el mòbil i en veure què hi havia posat no es va fer enrere. Morta de por va mirar enrere i va veure un teclat que feia un mecanisme al llit. Al teclat hi havia els números fins al nou (introduït el zero) i ella va pensar i solament pensava en el dos, que era el nombre de campanades que l’havien despertat. En pensar en les campanades va pensar que no havien tocat els quarts d’hora i allò va fer tenir encara més por. Tot era un misteri i així que va introduir el 2 al teclat i alguna cosa va passar.
Júlia es va quedar en blanc i quan es va despertar estava caient des del cel. Al final va aterrar sana i estàlvia i davant dels seus ulls s’estenia una gran casa encantada. Júlia va voler entrar a veure si la sortida era allà dins. En entrar va veure que era un passadís ple de teranyines i riures malèfics que es sentien constantment. Ella va anar caminant pel passadís i observava que tot estava ple de portes. De cop una nina maleïda va girar i va fer el somriure malèfic típic de les nines maleïdes i Júlia va tenir tanta por que va entrar per la porta 2 i allí dins estava ple de sorpreses.
Primer va entrar poc a poc sense fer soroll... va fer unes passes... i de cop la porta es va tancar misteriosament... Júlia va tindre un ensurt, es va intentar tranquil·litzar i va seguir endavant. Estava ple de taüts vells i plens de pols i de cop es van començar a moure. Van sortir mòmies dels taüts i estaven envoltades de guix en teranyines per damunt. Uns segons després va sortir un eixam de ratpenats malèfic. Júlia va sortir corrents fins que va entropessar amb un zombi i va caure per un forat on el va portar, morta de por, i morta de son es va adormir. L’endemà es va despertar tranquil·la i no va recordar res.
Marc López Gisbert
Escola Sant Llatzer Tortosa
*Conte premiat en la categoria de primària en el IX Concurs de microrelats de terror 2018, organitzat per la biblioteca de l'Institut Cristòfol Despuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada