28 d’abril del 2023

L’efímera flama de l’existència


Αυτός ο κόσμος ήταν πάντα, είναι και θα είναι αιώνια ζωντανή φωτιά.

Ηράκλειτος

Aquest món sempre era, és i serà foc eternament viu.

Heràclit



I


El naixement de la flama és la materialització de la màgia de l’univers.


La flama del naixement,

de vida és símbol i present,

amb pas lleuger, té l'energia,

que dona esperança i alegria.


Amb el seu bategar constant,

brilla i creix a cada instant,

fent realitat els somnis més purs,

i il·luminant els camins més durs.


La flama és la vida que neix,

una promesa de futur que creix,

i tots els cors, al veure-la brillar,

s'omplen d’esperança i de llar.


Com un sol a l’alba que s’alça al cel,

així la flama té un anhel

que ens ajuda a caminar

i a tots els nostres somnis a realitzar.


Que la flama nova llueixi cada dia,

que sempre sigui font de nostra amistat i amor,

amb molts triomfs i plens d’alegria,

per viure amb bon humor.


Ernesto Z.



II


Livet kan kun forstås baglæns, men det skal leves forlæns.

La vida només es pot entendre al revés, però s'ha de viure cap endavant.

Søren Kierkegaard


Quan era l’alba em deien

que al tard resplendiria menys.

Ara que es fa fosc veuen

ja les estrelles als cels.


Recordo ocells, merles,

Bellosíssimament,

rient sota les meves

ales que lleus fluïen.


entre rius, entre hòmens,

i mirades de cristall.

Ja miren els turons

les mil estrelles belles,

mil testimonis lúmens,


de les meves obres,

de les meves alegries,

dels meus fills i filles,

de les vides perdudes.


Tot això si-més-no

és venut al perfet.

Encara les domino,

les meves-flames-vives.


Adrià C.



III

 

Noli flere si me amasti.

Agustí d’Hipona


Sento com la meva flama s’està fonent,

confiant que lluirà l’horitzó nocturn,

amb por del qui-sap-on del meu fum taciturn

que espera, despert, sentir pluja caient.


Observo com la lluna s’amaga perdent

la llum d'argent, ja fosa, sense retorn, dement.

Ai! Fred! No abraces les meves cendres, Hivern!

Ja són congelades, perdent el seu avivament.


Ara abraça les meves cendres, vives,

amb set d’abraçar-Te, gran pecador de mi.

Llum que il·lumines les flames empobrides.


Ara, Sol, deixa’m ser part de les teves fames,

i brillar amb Tu! Com un etern llumí.

Vull ser foc del teu foc, sempre enamorades.


Adrià C.



IV


AVE PHOENIX


Com la flama que balla enmig del vent,

la vida és un joc amb un final evident.

Tot i que el foc i la flama s'apagui,

que el record de la vida mai no s’amagui.


Ernesto Z.



Ernesto Zumaquero Cantó

Adrià Castelló Martí


*Recull de poemes premiat en la categoria de batxillerat en el Concurs de relats breus i contes 2023


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada